Un tema que creua
tot Mason & Dixon és el del
colonialisme i, lligat a l’anterior, l’esclavatge. Funciona com un baix continu
que dóna el to del món creat, el de la Il·lustració, sobretot a la primera
part, quan els dos científics embarquen cap a Ciutat del Cap per a una de les
seves expedicions científiques i això permet veure la colònia holandesa, en la
qual es donen perverses derives sexuals, amb els senyors colonials a la cerca
de sementals blancs per a fecundar esclaves negres i tenir cadellets de pell
més clara per a vendre’ls millor al mercat d’esclaus.
A la part als Estats
Units el tema no desapareix, encara que no pren tanta importància. Fins i tot
Dixon s’enfronta amb un amo d’esclaus i li treu el fuet i les claus de les
cadenes. Els científics il·lustrats no accepten un tipus de relació social que,
sense que se n’adonin, fonamenta tota la seva organització col·lectiva, un
sistema econòmic que amb aquesta monstruositat ètica permet contradictòriament
que ells puguin ser il·lustrats –molta mà d’obra barata ja se n’ocupa de les
feines més feixugues i ells poden aprofitar-se de l’excedent de temps i riquesa
que se’n deriva. Contradiccions de l’existència dels sistemes d’ordre social
burgesos, unes contradiccions que no només no han disminuït amb els segles sinó
que s’han agreujat. Mai s’havia parlat tant de drets humans i mai se n’havia
donat una vulneració dels mateixos a tan gran escala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario