Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 23 de agosto de 2010

Una possible banda sonora per La cabalgadora de sueños

Un dels gèneres musicals que més s'adiuen a La cabalgadora de sueños és el dub. Música rebel que utilitza efectes sonors per distorsionar altres temes musicals, conformant una cançó diferent respecte a l'original. És tracta d'una música del futur (electrònica) però plenament inserida en el present, convidant a que dubtem d'aquelles teories que projecten sobre la vida una mirada massa ràpida.
Recordo llibres de William Gibson, el pare del ciberpunk, on parla explícitament del dub; tanmateix, de manera més subtil aquesta música i els seus aires influeixen en el món Vurt o en la sèrie de Matrix.
A tall d'exemple podem posar una cançó de Lee "Scratch" Perry.

(per desgràcia no he trobat vídeos més treballats)
Les distorsions i una temàtica influïda de manera explícita per la marihuana ajuda a crear una nova percepció, portant-nos a altres realitats (les ja tòpiques portes de la percepció obertes) malgrat que no necessàriament per drogues. Per exemple a La cabalgadora de sueños el personatge principal disposa del poder psíquic d'endinsar-se en els somnis aliens d'una manera natural, endògena. En això formaria part tant de la tradició fantàstica en un subgènere que ha disfrutat de més fortuna a Orient que no pas aquí, la del yogui, sant, faquir, mag o el que sigui amb poders psíquics. Aquest subgènere apareix en moltes de les grans obres de la Índia, com una joia tan brillant com el meravellós Mahabharata. Mitjançant les pràctiques de ioga, tant els homes com els déus poden assolir aquests talents.
Retornant als somnis, aquests esdevenen l'esfinx enigmàtica oposada al Possitivisme-racionalisme. En això el substrat de La cabalgadora de sueños dóna la raó a les tesis de la sabiduria perenne; l'espai dels somnis no és individual, sinó que pot esdevenir un altre espai comunitari desplegant-se per a nosaltres; també en això una mirada massa racionalista esdevé plana. Costa poc donar el pas següent: si hi ha un espai comunitari, hi haurà persones amb el poder de moure's a voluntat per ell, veritat?
Les altres realitats esdevenen una alternativa al discurs oficial del poder, o si més no, un repte que pot trencar la situació creada. Els que disposen del talent d'anar a altres realitat són en general outsiders que viuen al marge de la societat. No en el cas de Centínela, la policia protagonista de la novel·la, però és que en el gènere negre molts policies són outsiders. I, ben mirat, Centinela no té res més que el seu poder.
Afegeixo un enllaç amb un vídeo millor d'un tema de Massive attack amb remix de Mad Professor:
Així, una de les referències musicals de la novel·la és el dub perquè tots dos al·ludeixen a altres realitat obertes degut a distorsionar la convencional. També pel concepte d'obra que parteix d'altres creacions prèvies, en aquest cas models de dos gèneres, el negre i el de fantasia sobre poders psíquics, fusionats i creant una nova obra autònoma.

2 comentarios:

Ivan Humanes dijo...

Qué nutritivo todo lo que comentas. La elección como banda sonora es muy sugestiva.

El missatger dijo...

Buen apetito. Aunque tal vez cuando te eches para aposentar la nutritiva comida veas algún habitante de las setas... ;)
Salut!