L'art romànic català a debat

L'any passat es va publiar L'art romànic català a debat, obra de Xavier Barral i Altet, catedràtic d'Història de l'Art Medieval i antic director del MNAC, obra fonamental per a qui estigui interessat pel món romànic a Catalunya (i les corresponents connexions sobretot amb la costa mediterrània francesa i nord d'Itàlia), així com també per aquells que es qüestionin les tèrboles relacions entre el poder i l'art. Per quines raons un art es converteix en nacional? Qui ho decideix i per quins motius? Quina relació té això amb el nacionalisme de qualsevol procedència i color? Existeix un art nacional? Les obres de Picasso fetes a Catalunya són catalanes? I les de Miró pintades a París també són catalanes? I l'obra arquitectònica concebuda per arquitectes forasters, pertany o no a un país?
En el llibre Xavier Barral es pregunta aquestes qüestions i d'altres, com una que ja ens vam plantejar unes entrades enllà, la de la decadència, per no parlar de rigor mortis, de l'art cristià actual. Escriu el següent: «(...) es fa palesa una evident manca de coratge, com en tot l'art religiós actual. Per què no es fan pintar les esglésies per artistes contemporanis, deixant les pintures romàniques per als museus, per a la història, de manera que l'art religiós progressi amb el segle XXI? Imaginem-nos què hauria passat amb l'art dels darrers set segles si, a partir del gòtic, només s'haguessin fet, als edificis religiosos, còpies de les pintures romàniques malmeses dels segles XI i XII. Com jutjarà el segle XXII la feblesa creativa de la nova mirada que actualment portem cap a l'art romànic, més reproductora que no pas creadora?», p. 196.
Amb tot, que el títol del llibre no porti a engany, ja que la mistificació ideològica de l'art és un més dels temes, potser el més llaminer per invitar a comprar-lo. En realitat L'art romànic català a debat és un gran angular sobre l'art medieval a Catalunya, particularitzat en capítols molt diversos.