Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 19 de marzo de 2010

Ariadna

Diu Stefano Zecchi al seu magnífic estudi de la categoria estètica de la bellesa: «Pero la esperanza, con su paradoja, es tener ya en sí el camino de salida, tener ya el futuro en el presente. La esperanza está en el poder ir, en el poder continuar yendo. Entonces también las calles del laberinto que vuelven sobre sí mismas, los callejones sin salida, las perspectivas ilusorias, pueden convertirse en nuestros caminos, en lugares conocidos, ser para nosotros algo que nos pertenece y nos da sentido. Sólo en el perderse está siempre presente el reencontrarse, y esperar sólo significa reencontrarse en el amor de lo que hemos sabido perder.» Stefano Zecchi, La belleza, Ed. Tecnos, p. 120.
Aquesta reflexió de Zecchi sembla feta a mida per a l'obra de Tarkovski, i encara més pel viatge pel laberint sense perdre la fe que és Stalker, especialment quan intenten agafar el trenet o quan exploren l'interior de la Zona.

2 comentarios:

Ivan Humanes dijo...

Stalker, laberint total... La pèrdua i l'esperança són elements fonamentals. Bona reflexió. Salut!

El missatger dijo...

Hola Ivan, gràcies pel comentari.
Stalker: saber perdre, mantenir l'esperança i... el miracle quan menys t'ho esperes, emfatitzat per un himne a l'alegria.
Felicitats per la propera paternitat literària i pel bloc.