L'any 1973 Lou Reed va editar Berlin, un dels discos més macos i més tristos de la història del rock, la història d'amor i violència d'una parella de drogadictes. A Berlin Reed poetitzava sobre qüestions com la marginació, les il·lusions perdudes, la pèrdua de la custòdia dels fills o el suïcidi.
Vaja, un disc que tenia tots els números per a ser el primer de la llista als 40 principales de l'època.
A Caroline says II va crear una balada d'una bellesa melòdica espatarrant sobre el desamor i la violència domèstica - maltractament a la dóna - violència de gènere o com redimonis decideixen que es digui.
El disc es va convertir en maleït degut al seu fracàs de públic i crítica, però amb els anys va anar adquirint un aura de gran obra totalment merescuda sota el meu punt de vista.
L'any 2006 Lou Reed va decidir tornar a tocar tots els temes d'aquest disc conceptual i d'història unitària, en uns concerts registrats pel director Julian Schnabel.
http://www.youtube.com/watch?v=PwCXoAuV_zE&feature=related
Com a curiositat, als cors apareix Antony, el d'Antony and the Johnsons.
It's so cold in Alaska, It's so cold in Alaska, It's so cold in Alaska...
No hay comentarios:
Publicar un comentario