Living in America (El jardiner nocturn, de George Pelecanos)

Una notícia prèvia de Pelecanos per anar fen boca: pot sentir-se orgullós de ser un dels artífexs d’una de les millors sèries televisives realistes mai produïda: The Wire, que exposa en bona mesura com funciona el crim i els seus perseguidors a una ciutat de províncies als Estats Units, el que, amb matisos, serveix igualment per a Europa. Baltimore com a microcosmos particular d’uns conflictes similars a bona part del món.
L’escriptor nord-americà construeix un relat a El jardiner nocturn que portarà a la memòria del lector els capítols de la telesèrie. Algú que hagi vist la sèrie recordarà moltes de les escenes i situacions, des de les llargues vetllades alcohòliques de confraternització policial a qualsevol bar, borratxeres en descampats, converses dels agents mentre vigilen a un sospitós sense que s’adoni, els diversos estereotips que es donen als barris marginals...
De fet, comparteix virtuts amb The wire: retrat coral primorós, versemblant respecte al món empíric referencial, implicacions polítiques i socials exposades amb valentia i resultant pertinents, bona planificació de la trama, els personatges resulten creïbles i van més enllà de l’estereotip, tot i que tanmateix retraten prototips.
Com acostuma a succeir a la sèrie negra o al gènere policíac, l’argument d’El jardiner nocturn gaudeix de preeminència sobre la faceta formal, els punts forts per a que funcioni es busquen en l’entramat de les relacions dels personatges o en el projecte criminal i la seva resolució. A més, la bona literatura negra sempre ofereix un panorama de les relacions de poder en el marc social exposat, Whasington D.C. a la novel•la de Pelecanos.
L’any 1985 un assassí en sèrie actua amb les mateixes pautes en les seves tres víctimes; infants, els cossos abandonats en jardins de la ciutat, amb un tret al front, canviats de roba després de la mort, amb semen a l’anus, i tots tres amb un nom palíndrom. El psicòpata en sèrie deixa de matar sobtadament, sense que es pugui resoldre el cas, però vint anys després sembla que ha retornat. La narració es centra en aquest darrer cas, malgrat que el pròleg i l’epíleg estan localitzats a l’any 85. aquesta estratègia narrativa permet mostrar l’evolució d’alguns dels personatges o dels barris de la ciutat.
La fulla de virtuts de The Wire és molt ampla, però el que a The Wire són gairebé ínfimes mancances, a una novel•la salta més a la vista. O potser és que demanem més profunditat psicològica i, sobretot, més treball formal en una novel•la. Potser som massa primmirats. El que funciona plenament a la pantalla pot no ser tan eficaç en un llibre; per arribar a la qualitat excepcional de la sèrie el tractament formal de la novel·la de Pelecanos hauria d’haver millorat, amb un ús del llenguatge més acurat, unes descripcions més elaborades, una verbalització major dels dilemes morals.
Amb tot, Pelecanos segueix l’estela de grans escriptors de sèrie negra, de Dashiell Hammett a James Ellroy, amb el Marlowe de Chandler com a investigador privat per antonomàsia. Les virtuts superen en molt a les mancances. El jardiner nocturn representa una molt bona novel•la de sèrie negra i Pelecanos aconsegueix exposar una mirada força elaborada sobre els problemes i les implicacions del crim a la societat americana.
I per concloure, la sensacional conclusió de la tercera temporada, amb banda sonora de Solomon Burke: