Segona part de la col·laboració la Revista L'Apartament http://Revista L’Apartament:
(...)Ara bé, anem a pams: per què precisament en Doraemon? La racionalitat de la presa de decisions de les nostres admirades autoritats ens fa respondre amb facilitat. No cal més que fixar-se en la fesomia d’en Doraemon i la resta d’animes clàssics per comprendre les encertades decisions dels nostres remenadors de cireres. El món està poblat de figures, de formes, de cossos. Bé, no estem afirmant res que no sàpiga qualsevol. Hi ha els esfilagarsats tipus Greco, els esvelts bunga-bunga tan preuats per els Cavalieri de la vida, o els panxuts molt populars entre els bevedors de cervesa. I des de fa unes dècades hi ha un nou model, el referit tipus anime, amb antecedents ben nostrats com els Capgrossos, però que els japonesos han difós per tot el planeta.
Doncs bé, aquesta darrera figura ha merescut l’honor de la tria pels conductors de les nacions, els nostres líders que ens porten a la Terra Promesa pel profeta vident Milton Friedman, el gran actor Ronald Reagan o l’intel·lectual Xavier Sala-Martín. Senyors, el paradís promès per l’Escola de Chicago que s’ha estès com una taca de petroli per tot el món durant les darreres dècades ha arribat a la fi a la Universitat de Girona. Glòria al Senyor; o millor, als senyors de Goldman Sachs. I en què consisteix aquest món idíl·lic? Doncs bé, en replicar a totes les institucions l’estructura administrativa inspirada en el model anime amb en Doraemon com a cànon de perfecció, és a dir, un cap ben gros que corona un cos ben escanyolit. Així ha de ser la nova societat perfecte en versió Goldman Sachs i que els nostres líders han importat a la Universitat de Girona-Doraemon. Gran glòria als líders que porten el ramat a la bona pastura.
I com s’articula aquest desig de figura anime? Amb una paraula màgica: asimètric, un concepte aquest en el qual ens estem convertint en especialistes. Com es caracteritza aquest asimetrisme? Agafem les tisores i retallem tot allò que es pugui tallar coll avall, per a obtenir figures dignes d’una humanitat famolenca dins un camp de refugiats. Del coll cap avall l’educació superior catalana gratuïta es comença a assemblar perillosament a les víctimes dels països assolats per les decisions de l’F.M.I. (veure Somàlia).
Amb tot, el retrat roman incomplet. Manca encara la part superior de la figura. Què passa amb el cap mentre el cos fa una dieta severa? No patiu, que els òrgans rectors de l’educació superior catalana presenten un aspecte ben grassonet, la corba de la felicitat, obesos i somrients com budes de l’abundància. El pressupost es redueix pels esglaons inferiors de la piràmide, però en els superiors seríem l’envejadel més fastuós faraó. La cúspide s’ha d’ornamentar amb pa d’or i joies incrustades, mentre que per a la base de la piràmide, amb fang cuit ja fem. I això que la cúpula directiva, com és de domini públic, ha fet la seva feina ben feta. Per això tothom manté el seu lloc de treball; per exemple, a la Universitat de Girona-Doraemon, tothom ha mantingut la seva posició: tant a les aules com als despatxos o a la biblioteca. Oi que si?
Suposem que estem descobrint finalment les grans millores aportades per l’inevitable Pla Bolonya. De fet, les úniques millores aportades, ja que fins ara, pobres ignorants sense papers al Paradís Goldman com som, no havíem encertat a trobar-ne d’altres.
Però bé, siguem positius. Ara com a mínim tenim a en Doraemon de la nostra part. És la part bona del fet que les admirades autoritats vulguin una societat infantilitzada. Tenim com animal totèmic un gat còsmic que, tal i com diu la cançó: “ho pot fer, de recursos en té molts, a la butxaca màgica trobarà invents per a tot”. A veure si ell ajuda a la Universitat de Girona-Doraemon, ja que els seus líders i els del Govern semblen entestats en no fer-ho.
Però en Doraemon sí ho pot fer.
Doncs bé, aquesta darrera figura ha merescut l’honor de la tria pels conductors de les nacions, els nostres líders que ens porten a la Terra Promesa pel profeta vident Milton Friedman, el gran actor Ronald Reagan o l’intel·lectual Xavier Sala-Martín. Senyors, el paradís promès per l’Escola de Chicago que s’ha estès com una taca de petroli per tot el món durant les darreres dècades ha arribat a la fi a la Universitat de Girona. Glòria al Senyor; o millor, als senyors de Goldman Sachs. I en què consisteix aquest món idíl·lic? Doncs bé, en replicar a totes les institucions l’estructura administrativa inspirada en el model anime amb en Doraemon com a cànon de perfecció, és a dir, un cap ben gros que corona un cos ben escanyolit. Així ha de ser la nova societat perfecte en versió Goldman Sachs i que els nostres líders han importat a la Universitat de Girona-Doraemon. Gran glòria als líders que porten el ramat a la bona pastura.
I com s’articula aquest desig de figura anime? Amb una paraula màgica: asimètric, un concepte aquest en el qual ens estem convertint en especialistes. Com es caracteritza aquest asimetrisme? Agafem les tisores i retallem tot allò que es pugui tallar coll avall, per a obtenir figures dignes d’una humanitat famolenca dins un camp de refugiats. Del coll cap avall l’educació superior catalana gratuïta es comença a assemblar perillosament a les víctimes dels països assolats per les decisions de l’F.M.I. (veure Somàlia).
Amb tot, el retrat roman incomplet. Manca encara la part superior de la figura. Què passa amb el cap mentre el cos fa una dieta severa? No patiu, que els òrgans rectors de l’educació superior catalana presenten un aspecte ben grassonet, la corba de la felicitat, obesos i somrients com budes de l’abundància. El pressupost es redueix pels esglaons inferiors de la piràmide, però en els superiors seríem l’envejadel més fastuós faraó. La cúspide s’ha d’ornamentar amb pa d’or i joies incrustades, mentre que per a la base de la piràmide, amb fang cuit ja fem. I això que la cúpula directiva, com és de domini públic, ha fet la seva feina ben feta. Per això tothom manté el seu lloc de treball; per exemple, a la Universitat de Girona-Doraemon, tothom ha mantingut la seva posició: tant a les aules com als despatxos o a la biblioteca. Oi que si?
Suposem que estem descobrint finalment les grans millores aportades per l’inevitable Pla Bolonya. De fet, les úniques millores aportades, ja que fins ara, pobres ignorants sense papers al Paradís Goldman com som, no havíem encertat a trobar-ne d’altres.
Però bé, siguem positius. Ara com a mínim tenim a en Doraemon de la nostra part. És la part bona del fet que les admirades autoritats vulguin una societat infantilitzada. Tenim com animal totèmic un gat còsmic que, tal i com diu la cançó: “ho pot fer, de recursos en té molts, a la butxaca màgica trobarà invents per a tot”. A veure si ell ajuda a la Universitat de Girona-Doraemon, ja que els seus líders i els del Govern semblen entestats en no fer-ho.
Però en Doraemon sí ho pot fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario