Retrats d’El Fayum, una costum artística dins l’Egipte
hel·lenitzat i romanitzat, pintats en vida de les persones però per a posar-los a sobre de l'embolcall de la mòmia. Qui mira a qui? Som nosaltres els
que els mirem a ells o ells ens miren a nosaltres? L’expressivitat dels seus
ulls de morts ens transmet algun coneixement? Una manera sincrètica d’entrar en
contacte amb allò transcendent.
5 comentarios:
Són unes imatges impressionants. Sempre m'han impactat. Jo crec que ens miren perquè saben que els mirem.
Jo seré més prosaic; ens impacten perquè nosaltres sabem que són morts i ens recorden, per tant, la nostra mortalitat. Una cosa així em passa quan veig per casa les fotos del meu pare. Grandíssimes imatges, doncs.
Tenen alguna cosa d'especial, aquestes mirades. Segons com, costa d'aguantar-los la mirada. Salut!
Bon dia, amics.
La capacitat de seducció d’aquests retrats és immensa. Hi ha algunes raons tècniques que ho expliquen (la frontalitat, l’ús de la mirada per a interpel•lar, la indeterminació del fons que crea una atmosfera atemporal), però totes elles juntes no poden explicar del tot un misteri finalment inefable.
Em deixen bocabadat.
Salut!
Publicar un comentario