La carretera

Gent que no va enlloc i que ja no creu en res, i gent que creu no anar enlloc però que en realitat acabarà en alguna cabana acollidora. O sinó, sota els estels.
El discreto encanto de la burguesía, de Buñuel i Temps moderns, de Charles Chaplin.
Uns guanyadors socials que han perdut vitalment (minut 2: 30):


O bé uns perdedors socials però que han guanyat el més important: a ells mateixos:


Tots dos trajectes són aparentment iguals; ara bé, en realitat no n’hi ha dos camins més oposats que els recorreguts pels encantadors burgesos d’una banda, per l’altra la noia orfe i el fracassat per excel·lència: Charlot.
Quina carretera prendre? Perquè el temps de la veritat s’apropa...