Passin i vegin! La dona barbuda, els divertits nans, les germanes siameses, l’hermafrodita meitat home meitat dona...
Freaks, de Tod Browning: la comunitat dels desheretats, dels que mai posseiran la Terra, dels perdedors per antonomàsia, dels que no disposen de cap llei per protegir-los ja que la societat els ha expulsat als límits, al fang on acabarà la història, gent de circ, de la faràndula, nòmades, mala gent, monstres que solament es tenen a ells mateixos per defensar-se.
Una pel·lícula oferta sense concessions.
Cant de rebuda a un nou membre: We accept her, one of us, gooble gobble, we accept her, one of us.Comunitat mínima, origen de totes les altres comunitats, i la copa del ritual de benvinguda, servida per l'anterior reencarnació d'Arnold Schwarzenegger (menys monstruosa que l'actual), passada de monstre en monstre. Copa de la que veuran tots fins arribar a la normalitat. Què farà el poder, la normalitat, el fort quan rebi la copa?
We accept her, one of us, gooble gobble, one of us...
Una pel·lícula oferta sense concessions.
Cant de rebuda a un nou membre: We accept her, one of us, gooble gobble, we accept her, one of us.Comunitat mínima, origen de totes les altres comunitats, i la copa del ritual de benvinguda, servida per l'anterior reencarnació d'Arnold Schwarzenegger (menys monstruosa que l'actual), passada de monstre en monstre. Copa de la que veuran tots fins arribar a la normalitat. Què farà el poder, la normalitat, el fort quan rebi la copa?
We accept her, one of us, gooble gobble, one of us...
6 comentarios:
La reacció de la nouvinguda és la del qui encara creu que és normal.
Bona nit, David.
Tens raó.
Encara més: en un món on Arnold Schwarzenegger serveix com a cànon de normalitat, què és la monstruositat?
Probablement la pel·lícula que més m'ha frepat. Només de fer la cantarella "we accept her, one of us..." em venen calfreds.
Ja m’ho pensava que seria de les vostres pel•lícules preferides. De les millors de la història del fantàstic. La cantarella se’t queda clavada.
Salut, males herbes.
Es mou en aquella frontera que no sé si es podria dir que és cine fantàstic, tots els personatges són reals. De fet s'acosta més a Los olvidados d'en Buñuel que a qualsevol peli de terror de la RKO de l'època.
en tot cas és una autèntica joia. Jo me la vaig pillar en dvd i hi va com a extra un migmetratge d'en Tod Browning que es diu The Unknown i segueix endinsant-se en el tema de la anormalitat, també boníssim.
Estaria a la frontera del fantàstic (destí final de Cleopatra). Encara que dintre del meu codi ho és per l’atmosfera. Una mica com El procés o El castell de Kafka.
He vist fragments de The Uknown. Té molt bona pinta: un llançador de ganivets sense braços, una dona-diana traumatitzada amb els braços masculins... ha de sortir una bona cosa d’aquest material.
I una altra referència: The carny d’uns altres bad seeds. Cada cop que veig el vostre nom penso en ells.
Salut!
Publicar un comentario