Miracles

Entre les pel·lícules que va rodar Dreyer, sobresurt Ordet, una de les més insòlites que hagi vist. No explicaré l'argument, com a única guia de viatger anotarem que el conflicte gira sobre temes espirituals, sobre la fe cap a Déu. En aquest sentit, el resum de la caràtula resulta erroni del principi fins al final, publicitat enganyosa, ja que anuncia un argument que no hem trobat enlloc. De fet, aconsellaria que l'empresa que distribueix el vídeo, pel bé de la salut mental dels espectadors, retiri les velles caràtules i retoqui l'escrit.

Ordet (la paraula en suec) sembla provenir d'altres temps. Encara més, d'un altre món, amb el seu profeta al·lucinat Johannes -he conegut ioguis com ell-, les vissicituds de la família protagonista, insòlites en una societat com la nostra; sobta que algú s'hagi atrevit a rodar-la en uns temps de burla cap a l'espiritual com els contemporanis. De fet, la qüestió tractada, la fe, pot inquietar als espectadors d'un temps de Tarantinos i efectes especials, però, vaja, aquest és un dels efectes buscats per l'art, oi? Crear inquietud, aportar elements per qüestionar-se el que un sap, fins i tot orientar-nos. O desorientar-nos. I el bo d'en Johannes ho qüestiona tot.

Similar a l'Idiota de Dostoievski, en Johannes resulta un dels personatges més singulars oferts pel cinema, ressona no solament el profeta -vident- i el iogui -connectat a l'altre món-, sinó també el xaman, ja que, com Orfeu, sembla viatjar a l'Hades per trobar l'ànima d'una morta i intentar portar-la de retorn de l'ombra a la terra.


Finalment, podem trobar rastres d'Ordet en altres films anteriors i posteriors. Per exemple, presenta uns paratges solitaris que recorda els de Cims borrascosos o els de Stromboli, malgrat que evoquen una realitat diferent: a Stromboli un infern de pulsions primitives, aquí un conflicte entre l'humà, el diví, i la fe. De la mateixa manera, la seva petja és molt evident en una de les joies de Tarkovski, el seu Sacrifici, Offret en suec, on el mestre rus va oferir una visió esperançada similar a la d'Ordet. I l'espectacular final de Stalker pràcticament té un únic parangó al menys que jo hagi vist: el final d'Ordet. El miracle fent-se present.
Ordet: cinema diferent per obrir noves perspectives.