Deia Bergman de Tarkovski que era el millor en fer el millor del cinema, que pel suec significava rodar les pel·lícules com si fossin somnis. Doncs de Gustav Meyrink podríem dir una cosa semblant, amb unes narracions turbulentes i boiroses com si estiguéssim dintre d'un cap de fibló i el relat es projectés sobre l'aigua.Els seus protagonistes practiquen l'alquímia, estan sotmesos a malediccions ancestrals, eviten la crida de la mort allargant els seus anys terrestres i entren en contacte amb presències tel·lúriques. Meyrink va ser un conegut teòsof i bona part dels seus arguments tenen un rerafons hermètic.
També hem de dir que Meyrink va mostrar el seu talent d'una manera irregular en aquest recull de contes, com de fet resulta propi de la natura onírica. Amb tot, quan Meyrink arriba a dalt, arriba molt amunt, com per exemple a Las plantas del doctor Cinderella, El canto del grillo o El albino. Contes com aquests o fragments dels altres ens permeten oblidar pàgines menys brillants.
Menció final per un dels millors contes amb petjada esotèrica que he llegit, a més amb forta presència de les drogues (versió amanita muscària), més visió que conte gràcies al qual Meyrink pot tornar a ser qualificat de narrador vident.
No hay comentarios:
Publicar un comentario