Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 18 de septiembre de 2010

La petjada de l'artista

A l’art de l’Ana Mendieta trobem una de les recerques més a fons dels orígens de l’activitat artística. La caracteritzen el joc amb els estereotips culturals (per exemple el masclisme), la nostàlgia de la seva Cuba natal (l’ús de la santeria i del xamanisme com a forma artística), basar-se en aquesta espiritualitat primordial, creant híbrids entre la pràctica xamànica i l’art (sempre amb fort contingut estètic, com exhibeixen les imatges), amb una fixació pels quatre elements, per la sang i per vincular-se a la Terra, mare de tot.
Amb tot, i malgrat i que el seu immens talent és una evidència per qualsevol que hagi seguit l'art de les últimes dècades -que després agradi més o menys ja forma part dels gustos personals-, la trajectòria de l’Ana Mendieta no va destacar tant com mereixia en vida, i fins i tot va caure en cert oblit els primers anys posteriors a la seva mort -mort escabrosa sobre la que no escriuré.
Potser tots plegats estan esperant a que a Hollywood li facin un dels seus horribles biopics per a que sigui famosa. De fet, les peripècies vitals de l’Ana contenen tots els elements dramàtics que tant agraden als “imaginatius” creadors de Hollywood. Potser encara és massa aviat, i tindrem que esperar que morin els carcamals que manen als estudis, i entri una nova fornada de carcamals, solament que en aquest cas feministes en lloc de masclistes.
Continuem amb l'Ana abans que ens pugi la tensió arterial.

Per mi, la seva sèrie Siluetas constitueix un dels grans moments de l’art posterior a la 2º guerra mundial. Pocs cops un artista ha estat tant a prop de la font d’on raja l’art. Clar que els meus interessos personals per l’espiritualitat, el xamanisme i les concepcions estètiques orientals, molt properes a les de l’Ana Mendieta, potser expliquen el meu entusiasme. A Siluetas ja no hi ha artista sinó la petjada de l’artista. L’art com a rastre en el temps i en l’espai i com a víncul sagrat amb l’energia còsmica, entesa aquesta amb un sentit tel·lúric. Art com un instant aturat per la mirada de l'artista, un missatge que guia, però un resultat que quedarà esborrat per l'energia, tornant de nou a la Terra.
Llarga vida artística a una de les figures cabdals dels darrers temps: Ana Mendieta.

No hay comentarios: