La ciudad y los
cerdos, novel·la de Miguel Espigado publicada fa uns mesos per Lengua de
Trapo, practica una autòpsia a l’Espanya actual, retratant gairebé com en una
crònica la seva decadència absoluta.
La ploma de
Miguel Espigado despulla Helmantic City, transsumpte obvi de Salamanca, en l’era
de l’hegemonia cultural nord-americana, dels reality shows, de la telesèries i de la criminalitat financera a
càrrec dels prohoms.
L’escriptor
salmantí atrapa al seu mirall convex molts dels personatges del gran circ
mundial, no d’Oklahoma sinó de la Transició modèlica, des de l’empresari corrupte
fins a les estrelles mediàtiques narcisistes, passant per becaris poc curosos,
acadèmics arribistes o sacerdots del bryonisme, que tenen els mateixos
problemes que els seus referents cristians per a retenir els fidels. Davant el
lector es desplega la lletja nuesa d’unes pràctiques socials que no pertanyen
únicament a Helmantic: la Barça city de Coloms futboleros o la Ciutat Florida del
Ter també podrien merèixer un retrat sorneguer com el d’Espigado.
Un cop descrit el
lloc, Helmantic City, primera part del títol, La ciudad, anem cap a la segona, los cerdos. Els porcs
són els pobres animals amb els que fan el pernil, una de les principals fonts
de riquesa de la ciutat; a més, la trama corrupta descrita a la novel·la
trasllada diner negre de, entre altres, fons europeus, introduint-lo en l’os
del pernil fins a un banc del Vaticà. Però a més d’aquest ús del terme també
s’hi pot afegir que porcs poden considerar-se els que practiquen les diverses
corrupteles que es descriuen a l’obra.
La novel·la constitueix una sàtira lleugera, sense pretensions, utilitzant un humor
que tendeix més a picar a l’ullet que a la riallada oberta; a la crítica li
manca una mica de punta, i a vegades cau en l’atac tòpic, encara que sembla més
un error de joventut que de caràcter. La novel·la millora quan més avança, d’un
to inicial de conyeta que no la beneficia, a una mirada melangiosa cap al final
que resulta la més adequada pel temperament de l’escriptor. Potser la millor
virtut d’Espigado sigui la seva capacitat d’observació, transmesa en bones
descripcions, en una La ciudad y los cerdos que ostenta valor en el seu retrat social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario