Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

martes, 28 de mayo de 2013

Els porcs manen a la granja (La ciudad y los perros, Miguel Espigado)

La ciudad y los cerdos, novel·la de Miguel Espigado publicada fa uns mesos per Lengua de Trapo, practica una autòpsia a l’Espanya actual, retratant gairebé com en una crònica la seva decadència absoluta.
La ploma de Miguel Espigado despulla Helmantic City, transsumpte obvi de Salamanca, en l’era de l’hegemonia cultural nord-americana, dels reality shows, de la telesèries i de la criminalitat financera a càrrec dels prohoms.
L’escriptor salmantí atrapa al seu mirall convex molts dels personatges del gran circ mundial, no d’Oklahoma sinó de la Transició modèlica, des de l’empresari corrupte fins a les estrelles mediàtiques narcisistes, passant per becaris poc curosos, acadèmics arribistes o sacerdots del bryonisme, que tenen els mateixos problemes que els seus referents cristians per a retenir els fidels. Davant el lector es desplega la lletja nuesa d’unes pràctiques socials que no pertanyen únicament a Helmantic: la Barça city de Coloms futboleros o la Ciutat Florida del Ter també podrien merèixer un retrat sorneguer com el d’Espigado.
Un cop descrit el lloc, Helmantic City, primera part del títol, La ciudad, anem cap a la segona, los cerdos. Els porcs són els pobres animals amb els que fan el pernil, una de les principals fonts de riquesa de la ciutat; a més, la trama corrupta descrita a la novel·la trasllada diner negre de, entre altres, fons europeus, introduint-lo en l’os del pernil fins a un banc del Vaticà. Però a més d’aquest ús del terme també s’hi pot afegir que porcs poden considerar-se els que practiquen les diverses corrupteles que es descriuen a l’obra.
La novel·la constitueix una sàtira lleugera, sense pretensions, utilitzant un humor que tendeix més a picar a l’ullet que a la riallada oberta; a la crítica li manca una mica de punta, i a vegades cau en l’atac tòpic, encara que sembla més un error de joventut que de caràcter. La novel·la millora quan més avança, d’un to inicial de conyeta que no la beneficia, a una mirada melangiosa cap al final que resulta la més adequada pel temperament de l’escriptor. Potser la millor virtut d’Espigado sigui la seva capacitat d’observació, transmesa en bones descripcions, en una La ciudad y los cerdos que ostenta valor en el seu retrat social.


No hay comentarios: