Els companys de vols llunars dels robots (l’ambient alemany i Kraftwerk)

Amb tot, el més innovador de l’escena rock alemana dels setanta es troba en els grups que agafen el rock còsmic però el filtren amb les noves tecnologies, fonamentant una nova estètica del paisajisme oníric, les atmosferes intimistes, l’atenció a les textures sonores vinculant-les a estats d’ànim, que caracteritzarà tant la música ambient com la new age, ambdues fonamentades en la creació musical de certes bandes alemanyes de l’anomenat krautock. 

Com Tangerine Dream, orígen de la música de nova era d’inclinació més còsmica. La banda va eliminar qualsevol rastre d’instrumentació acústica, triant per a crear el seu so tant característic els nous secuenciadors i sintetitzadors. Música per a meditar o per somiar, amb un peu en les avantguardes electròniques com Xenakis o Ligeti i l’altre al rock còsmic de Grateful Dead o els primers Pink Floyd, però canviant la instrumentació respecte a aquest tipus de rock. Sense oblidar, clar, el que potser sigui principal context d’una música de voluntat meditativa: les ones de so dels ragas de l’Índia.

D’aquesta mateixa font bevien Popol Vuh, autors de moltes de les bandes sonores de les pel·lícules de Herzog. 

Un dels grups amb més qualitat de tota la història de l’ambient van ser Neu!, singular combinació d’esperit pre-punk en la excepcional base rítmica i de melodies de guitarra que estimulen la levitació. Costa d’entendre com es continua citant a grups del mateix període i similar estil musical molt més mediocres mentre Neu! continuen mig oblidats.  

Per acabar, un altre grup fonamental en aquest vòrtex creatiu que va obrir nous camins estètics va ser Harmonia, grup format per músics d’altres bandes, entre elles Neu! Harmonia va rebre l’elogi màxim del gran productor del moment, Brian Eno, forjador essencial dels sons ambient i de la nova sensibilitat electrònica, l’altre nom clau juntament amb Kraftwerk d’aquesta nova estètica. Eno va considerar Harmonia la millor banda dels setanta. Degut a l’admiració els hi va produir l’àlbum Tracks and Traces, una delicatessen de la creació de textures sonores i paisatges interiors.

Grups de tanta categoria van anar consolidant una nova sensibilitat cap a la música que tendia cada cop més a l’ús de les noves tecnologies electròniques emprades per a crear atmosferes, llunyanes dels cànons pop-rock anglosaxó que havien marcat la pauta durant les dècades dels cinquanta i seixanta. Kraftwerk va partir del rock còsmic però aviat va tendir cap a l’onirisme dels hipnòtics bucles de so, les suggeridores panoràmiques musicals de l’ambient, sustentades pels sintetitzadors, accentuat per uns textos en que suggerien un futur tenyit sovint de distopia. 

En aquesta sensibilitat ambient tenien companys més o menys propers d'aventura a Tangerine Dream, Popol Vuh, Neu! i Harmonia.