Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 27 de febrero de 2011

La cançó de la sirena

This mortal coil, grup amb la mateixa gent de Cocteau twins (http://el-missatger.blogspot.com/2011/01/cocteau-twins.html), canta Song to the Siren i Thanatos encarnat roda amb la seva càmera tot el descens a l'infern de la bogeria.
Una sirena ha atret cap a la perdició al pobre mecànic Pete Dayton. O no portarà en realitat al jazzman Fred Madison, amb Pete com una creació mental del jazzman boig, cornut i assassí?
En tots dos casos, la bellesa medusea atrau cap a les roques amb el seu cant. Lynch, cineasta no de la lògica sinó de l'emoció, crea una seqüència amorosa-desamorosa gairebé insuperable, o de com l'eros pervers porta a thanatos, tema predilecte del decadentisme i de la sèrie negra.



I Thanatos continua gravant-ho tot.

4 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

caram Missatger de Twin Peaks!
he rebut la teva visita al meu submarí i em trobo ara per aqui deixant les emprentes en els teus blogs. Seguirem fent les visites, pinta força bé. Reivindicar l'amalgama Cocteau Twins+David Lynch és tota una excel·lència.

El missatger dijo...

Gràcies per la visita, submarinista Àngel. La teva cita al gran Gil-Scott Heron em va arribar al cor: el considero la figura clau del soul dels setanta amb Marvin Gaye. Una figura injustament oblidada.
El teu submarí és com l’autobús de Ken Kesey, és a dir, molt recomanable.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

ara si que m'has deixat de pedra! el meu blog com el bus del Kesey! no m'ho hauria pensat mai. Em sembla perfecte i psicodèl·licament confortable!

El missatger dijo...

A viatjar en el submarí i amb el millor fil musical possible.