Una nova manera de concebre el text (3/5)

Pel que fa al llibre electrònic en concret, es potser l’aspecte més interessant del tema i en el que encara no s’ha parat prou esment. La tecnologia digital pot permetre un increment de la creativitat aplicada a l’objecte, ja que es poden afegir a cada arxiu moltes altres obres artístiques vinculades, com possibles vídeos, animacions o il·lustracions, que s’hi poden afegir al presentar-se en versió digital; i no només continguts artístics derivats, sinó també d’una manera molt més senzilla i barata que en paper material d’estudi o d’investigació acadèmica vinculats a l’obra publicada.

En la querella entre els que valoren ambdós tipus de llibre (paper i electrònic) com dos variants de la mateixa cosa, i els que estimen que està naixent una nova manera de pensar l’escriptura, em situo en el segon grup. L’estructura que fa servir el format electrònic i els elements que pot acoblar el pur text, com imatges o eventualment sons, permeten una nova manera de plantejar l’edició i la recepció del llibre. L’arxiu pot arribar a ser (o més aviat ja és) un agregador d’altres disciplines artístiques, adjuntades dintre de l’arxiu o bé penjades juntament amb ell per tal de que el lector els llogui, en tots dos casos amb el llibre com a punt de trobada de les diverses arts. En aquest sentit, la digitalització resulta completament positiva i pot implicar una revifalla en la periòdica polèmica sobre la teoria de l’art, la natura rígida o fluida de les fronteres entre cadascuna de les disciplines, els parangons i la seva suposada ordenació jeràrquica.