Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 17 de junio de 2013

Digitalitzar no és democratitzar (reflexions a propòsit de l'edició digital, 5/5)

En qualsevol cas, la digitalització no implica un grau major de democràcia en el sector del llibre. Com es pot argumentar l’anterior, pel simple trasllat al format electrònic de velles edicions en paper? Més aviat al contrari: la informàtica requereix d’una inversió econòmica molt forta que molts sectors de la població mundial no es poden permetre, així que aquesta democratització afavorirà per ara a un percentatge molt reduït de gent, les classes benestants i els països més rics. Quina democràcia es proposa?, una que retorni a la selecció per sufragi censatari?
A aquest factor cal afegir el desavantatge clar que tenen els habitants de certs països envers d’altres, degut a condicions econòmiques, cal sumar-hi la influència de l’edat, factor clau, ja que la competència digital és molt més alta percentualment entre les noves generacions, nadius digitals, mentre que disminueix de manera significativa entre els majors de 55 anys.
Certs estudis indiquen que també entre aquest segment s’està incrementant el número de població competent, com indica per exemple l’estudi realitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez entre més de dos-cents usuaris de biblioteques públiques a Valladolid i Badajoz («Además de su gran motivación, podemos destacar su rápida inmersión en la tecnología», Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento) però aquesta investigació es va produir entre un grup de majors de 55 anys molt motivat, com ells mateixos senyalen; més aviat, sembla que aquest segment de la població pot considerar-se immigrant digital en la terminologia, ja que es mou amb grans dificultats en el món informàtic.
Encara que aparells com el Kindle, el Papyre o l’e-reader de Sony obren moltes possibilitats de lectura (fins i tot als bibliòmans, epubòmans, si es permet el neologisme, com succeirà durant les properes dècades), la indústria no hauria de donar gat per llebre i presentar la seva tecnologia amb verb florit i efecte commovedor. El llibre digital ja es defensa sense necessitat d’utilitzar recursos d’argumentació fal·laços com una suposada democratització del procés de lectura. 


4 comentarios:

Josep dijo...

Anem més enrere: alfabetitzar la població ha servit per a que la gent llegisca més i tinga més criteri, cultura i independència?

El missatger dijo...

No em facis parlar, Josep, que en això sóc molt apocalíptic, m’ho qüestiono tot i sóc molt crític amb els valors de la modernitat. De totes maneres, em sembla que amb una població analfabeta el capitalisme o els totalitarismes haurien sigut encara més nocius.

David dijo...

És que la qüestió és aquesta: tot plegat farà que es llegeixi més i millor?

El missatger dijo...

Si és llegirà més i millor no ho sé, David; si sabem amb seguretat és que la tecnologia modificarà el contingut, com dius en un altre missatge.
Salut!