El llibre electrònic com eina democràtica? (1/5)

El procés accelerat de conversió dels llibres de paper en edicions electròniques planteja nous conflictes,

una digitalització dels textos que per alguns (generalment els directors de publicitat d’empreses del sector informàtic) suposa un gran avenç en la democràcia. Fins ara, la transformació del sector editorial s’ha manifestat rotundament en l’edició d’enciclopèdies, que amb la reducció de costos i el poder consultar-les en línia ha acabat acaparant el mercat; de la mateixa manera, ha suposat que les revistes acadèmiques puguin difondre’s informàticament, el que podria significar un cas idèntic al de les enciclopèdies si no fos pels preus prohibitius de moltes de les revistes, que en limiten la seva divulgació (i potser suposen un greu atac, aquest sí, a la democratització del coneixement).

Pel que fa al futur, probablement els següents tipus de llibre en canviar de format siguin els manuals acadèmics i els llibres escolars; però en el cas dels llibres de ficció, el mercat encara no ha deixat el paper de manera majoritària, encara que les avantatges que suposen els llibres electrònics en certs casos (més senzill de transportar, lleugers com són, la possibilitat de portar molts en un espai ínfim), així com el preu, està originant que creixi la seva venta; probablement l’edició de butxaca sigui la que acabi resultant substituïda de forma majoritària, els tiratges en paper convertits en lloguer o venta en format electrònic. El nou tipus de publicació ha afectat cada ram de la indústria editorial d’una manera diferent.

En el seu escrit Robert Darnton es fixa sobretot en les digitalitzacions en que es dirimeixen conflictes públics, especialment la confrontació i posterior pacte de les biblioteques públiques nord-americanes amb Google. Darnton es declara partidari dels processos dirigits pel sector privat, però no oblidant que al mateix temps l’autoritat pública ha de protegir el bé col·lectiu quan es digitalitza el contingut de les biblioteques. No pot ser que el que abans era de tota la població passi a estar sota control empresarial, que busca per definició el benefici dels seus accionistes. En canvi, en els articles Darnton no para gaire esment en l’edició electrònica amb fins comercials de venta minorista, potser perquè en aquest camp el que impera és la pràctica privada segons criteris comercials, o bé projectes col·lectius que gairebé no provoca cap crítica com la conversió d’enciclopèdies en arxius informàtics.