Pel que fa al llibre electrònic
en concret, es potser l’aspecte més interessant del tema i en el que encara no
s’ha parat prou esment. La tecnologia digital pot permetre un increment de la creativitat
aplicada a l’objecte, ja que es poden afegir a cada arxiu moltes altres obres
artístiques vinculades, com possibles vídeos, animacions o il·lustracions, que s’hi
poden afegir al presentar-se en versió digital; i no només continguts artístics
derivats, sinó també d’una manera molt més senzilla i barata que en paper
material d’estudi o d’investigació acadèmica vinculats a l’obra publicada.
En la querella entre els que
valoren ambdós tipus de llibre (paper i electrònic) com dos variants de la
mateixa cosa, i els que estimen que està naixent una nova manera de pensar l’escriptura,
em situo en el segon grup. L’estructura que fa servir el format electrònic i
els elements que pot acoblar el pur text, com imatges o eventualment sons,
permeten una nova manera de plantejar l’edició i la recepció del llibre.
L’arxiu pot arribar a ser (o més aviat ja és) un agregador d’altres disciplines
artístiques, adjuntades dintre de l’arxiu o bé penjades juntament amb ell per
tal de que el lector els llogui, en tots dos casos amb el llibre com a punt de
trobada de les diverses arts. En aquest sentit, la digitalització resulta
completament positiva i pot implicar una revifalla en la periòdica polèmica
sobre la teoria de l’art, la natura rígida o fluida de les fronteres entre
cadascuna de les disciplines, els parangons i la seva suposada ordenació
jeràrquica.
2 comentarios:
El mitjà condiciona el contingut. Si això serà bo o dolent en aquest cas, ja ho veurem. De moment, prefereixo ser escèptic.
La meva experiència per ara és bona, encara que la lectura és molt diferent, i jo crec que per a un biblioman tradicional pot resultar una mica decebedora.
Salut!
Publicar un comentario