En qualsevol cas, la
digitalització no implica un grau major de democràcia en el sector del llibre.
Com es pot argumentar l’anterior, pel simple trasllat al format electrònic de
velles edicions en paper? Més aviat al contrari: la informàtica requereix d’una
inversió econòmica molt forta que molts sectors de la població mundial no es
poden permetre, així que aquesta democratització afavorirà per ara a un
percentatge molt reduït de gent, les classes benestants i els països més rics.
Quina democràcia es proposa?, una que retorni a la selecció per sufragi
censatari?
A aquest factor cal afegir el
desavantatge clar que tenen els habitants de certs països envers d’altres,
degut a condicions econòmiques, cal sumar-hi la influència de l’edat, factor
clau, ja que la competència digital és molt més alta percentualment entre les
noves generacions, nadius digitals, mentre que disminueix de manera
significativa entre els majors de 55 anys.
Certs estudis indiquen que
també entre aquest segment s’està incrementant el número de població competent,
com indica per exemple l’estudi realitzat per la Fundación Germán Sánchez
Ruipérez entre més de dos-cents usuaris de biblioteques públiques a Valladolid
i Badajoz («Además de su gran motivación, podemos destacar su rápida inmersión
en la tecnología», Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento) però aquesta investigació
es va produir entre un grup de majors de 55 anys molt motivat, com ells
mateixos senyalen; més aviat, sembla que aquest segment de la població pot
considerar-se immigrant digital en la terminologia, ja que es mou amb grans
dificultats en el món informàtic.
Encara que aparells com el
Kindle, el Papyre o l’e-reader de Sony obren moltes possibilitats de lectura
(fins i tot als bibliòmans, epubòmans, si es permet el neologisme, com succeirà
durant les properes dècades), la indústria no hauria de donar gat per llebre i
presentar la seva tecnologia amb verb florit i efecte commovedor. El llibre
digital ja es defensa sense necessitat d’utilitzar recursos d’argumentació
fal·laços com una suposada democratització del procés de lectura.
4 comentarios:
Anem més enrere: alfabetitzar la població ha servit per a que la gent llegisca més i tinga més criteri, cultura i independència?
No em facis parlar, Josep, que en això sóc molt apocalíptic, m’ho qüestiono tot i sóc molt crític amb els valors de la modernitat. De totes maneres, em sembla que amb una població analfabeta el capitalisme o els totalitarismes haurien sigut encara més nocius.
És que la qüestió és aquesta: tot plegat farà que es llegeixi més i millor?
Si és llegirà més i millor no ho sé, David; si sabem amb seguretat és que la tecnologia modificarà el contingut, com dius en un altre missatge.
Salut!
Publicar un comentario