Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

jueves, 10 de mayo de 2012

La primera generació de robots va ser llibertària. Kraftwerk 2

Al factor experimental de la música electrònica avantguardista Kraftwerk van sumar el clima llibertari i extremadament creatiu de l’Alemània musical de principis dels seixanta, una escena de primera categoria, segurament la més important en comparació amb la resta d’Europa i els Estats Units del seu moment (solament es pot parangonar amb l’eclosió del funk), però molt poc coneguda degut a la manca de recolzament mediàtic o en tot cas un poder de la premsa musical bastant menor que als països anglosaxons. 
Per començar, ja el nom sota el qual es va etiquetar l’escena no provenia de la mateixa Alemània, sinó que el pejoratiu terme de krautrock (el rock dels krauts) va ser aplicat a l’Anglaterra de les revistes musicals. L’esperit àcrata de les bandes referides partia de tres fonts: l’experimentació avantguardista, el rock còsmic i el free jazz. 
Potser la banda senyera van ser Can, creadors d’un rock còsmic que unia l’escena àcida de San Francisco amb les onades sonores de Coltrane, l’anarquia musical d’Ornette Coleman o els Pink Floyd més siderals, els happenings o les accions de Fluxus. Una voluntat rupturista cap a la cultura prèvia. Com no podia ser així? La tecnocràcia havia provocat dos Guerres Mundials, la bomba atòmica, l’Holocaust, la destrucció del medi ambient per a malmetre els recursos energètics, el maccarthysme i un llarg etcètera.
Faust van ser un altre grup rellevant encara amb formes rockeres. Els sorolloses Faust sonaven a uns Velvet Underground que haguessin decidit combinar les amfetamines amb dosis de L.S.D. Com ja succeïa al cas de Can, cal destacar l’element percussiu que adquireix un paper primordial, un tret que va marcar un tret distintiu  de tot el krautrock.
Un exemple de la faceta més propera a Can dels primers Kraftwerk pot ser Ruckzuk, del primer álbum. 

Amb grups com Can o Faust la faceta més àcrata i amb una consciència social més formada entrava a la cadena de muntatge dels nous sons originats a l'Alemània hiperindustrialitzada, en un context en el qual Kraftwerk estaven donant les seves primeres passes. 

2 comentarios:

penyabogarde dijo...

A nosaltres ens agrada CAN.
Tago Mago és una de les obres clau del rock del segle XX i no és conya.

El bolet al·lucinogen Bankia ha estat escapçat per la Penya Bogarde i hem preparat un gran dossier sobre l'orígen del mal.

Un any després del 15m, la indigbogardització rep el reconeixement de tots els oracles.

El sistema s'ensorra solet i hem de fer el possible per tal que aquest esfondrament no se'ns emporti a tots com si fossim els borrissols de la llana.

Plantem el foc de camp, l'acampada i despleguem els senyals de la dignitat recobrada.

Ja hi som tots! Vine! Missatger!

El missatger dijo...

Què poc li queda a aquest vell món del tardocapitalisme! I què poc falta per a la instauració d'un món amb noves maneres! Un nou món pel qual els bogardistes estem plenament adaptats.
En la valoració de Tago Mago, com en tantes altres coses, estem d'acord.
Salut!