Els fills dels robots. Hereus de Kraftwerk

Un dels factors per fixar la importància d’una banda el conforma el seu llegat en col·legues posteriors. En el cas de Kraftwerk, aquest llegat arriba a totes les corrents de la subcultura juvenil pop/rock i electrònica, de primer ordre en el camp d’aquesta darrera, però també enorme en el pop/rock. Pocs músics han arribar a influir en estils tan variats.

En primer lloc, el grup va causar un impacte en la música més comercial, la de les grans estrelles pop icòniques, com Michael Jackson o Madonna, així com en d’altres de perfil més rocker; per exemple Rem va afegir samples de «Numbers» en King of comedy, mentre que Beck a «Get Real Paid» fa servir elements de «Home computer» D’aquest darrer tema de Kraftwerk Coldplay van treure la línia melòdica però tocant-la amb la guitarra elèctrica. El reciclatge de melodies infal·libles per part de Coldplay acabarà sent llegendari.  

Un clàssic de l’estrellat pop/rock, David Bowie, va trobar tan interessant l’estètica kraftwerkiana que l’univers desplegat per la banda de Düsseldorf va originar la seva etapa coneguda com a Berlín. Els sons de Kraftwerk i de Brian Eno així com la nova sensibilitat que anunciaven van possibilitat l’enèsim canvi del camaleó i possiblement el darrer crucial per al rock. Bowie els admirava tant que els hi va proposar col·laborar plegats i, a més, que fessin de banda d’acompanyament als concerts de l’època. Però Kraftwerk no van acceptar, per evitar convertir-se en segon plat d’una patum rockera. Per demostrar la seva admiració Bowie va titular amb el nom d’un dels components del grup un tema de l’època Berlín, «V-2 Schneider». 

Tant alguns temes de Kraftwerk com l’etapa Berlin de Bowie van contribuir a crear l’estil posterior al punk del rock sinistre, en que els patrons rockistes anglosaxons abandonaven les illes i es deixaven empeltar pels aires més densos i atmosfèrics que provenien d’una Alemanya escindida en dos. La musa d’aquell moviment, Siouxsie, amb el seu grup the Banshees, va fer una versió de «The Hall of mirrors».  

Però potser el grup que més va aprofitar les invencions sonores dels alemanys van ser Joy Division / New Order, i no solament en l’encarnació més electrònica sinó que el gust ja es trobava en la fase d’Ian Curtis.  Amb tot, aquest efecte en el techno-pop, Madchester, o el so industrial mereix altres entrades.