Comisaria de Twin Peaks. Els aspersors es disparen, l'aigua neteja els pecats, just quan Leland Palmer s'allibera per fi del mal esperit Bob. Abans de morir, se'n penedeix d'haver-se deixa't posseir per Bob, d'haver permès que intentés corrompre a la seva filla Laura, fins al punt d'haver-se'n anat al llit sovint amb ella i d'haver-la matat. L'immens agent Cooper, un dels grans personatges dels darrers temps, fa una meditació guiada amb el fi de que Leland, gràcies a la contrició obtingui el perdó, i amb aquest cert alliberament. Mentre dura el trànsit cap al més enllà, Leland torna a veure a Laura, que l'espera:
-Leland, en aquest moment et coneixes a tu mateix i et mantens en aquest estat. Busca la llum, Leland. Mira-la.
-La veig.
-Dintre de la llum, Leland.
-La veig... Està ella... Laura, Laura...
-Solament la llum, Leland. Cap a la llum
-És preciosa... Laura
-No tinguis por.
Així pot arribar a l'altre banda. Amb aquesta escena David Lynch torna a posar en escena les seves dècades d'experiència en ioga i meditació (malgrat que no va escriure el capítol en concret, sí va escriure l'estructura general de la sèrie.
Un darrer apunt sobre Twin Peaks. Va existir un temps on una sèrie d'aquesta qualitat -pel meu gust la millor mai feta- s'emetia en prime time a la cadena emblemàtica per antonomàsia del mal gust: Tele 5. S'ho expliques a una persona que no ho hagi viscut i no s'ho creu. Sembla un dels miracles o de les excentricitats que solament es poden viure a Twin Peaks.
Sensacional.
-Leland, en aquest moment et coneixes a tu mateix i et mantens en aquest estat. Busca la llum, Leland. Mira-la.
-La veig.
-Dintre de la llum, Leland.
-La veig... Està ella... Laura, Laura...
-Solament la llum, Leland. Cap a la llum
-És preciosa... Laura
-No tinguis por.
Així pot arribar a l'altre banda. Amb aquesta escena David Lynch torna a posar en escena les seves dècades d'experiència en ioga i meditació (malgrat que no va escriure el capítol en concret, sí va escriure l'estructura general de la sèrie.
Un darrer apunt sobre Twin Peaks. Va existir un temps on una sèrie d'aquesta qualitat -pel meu gust la millor mai feta- s'emetia en prime time a la cadena emblemàtica per antonomàsia del mal gust: Tele 5. S'ho expliques a una persona que no ho hagi viscut i no s'ho creu. Sembla un dels miracles o de les excentricitats que solament es poden viure a Twin Peaks.
Sensacional.
2 comentarios:
Qué recuerdos. La escena que has elegido es impresionante. Hay que volver a Twin Peaks, hay que volver... Abrazos.
Si vuelves a verla no perderás el tiempo: suma una gran estructura narrativa, personajes carismáticos, momentos de humor, talento, magia... Vaya, parece escrita y dirigida por un artista-pánico.
Saludos.
Publicar un comentario