No mataràs?

És lícit tractar la vida com components d'una cadena de muntatge? El conjunt escultòric és obra de Bruce Nauman.

L'art romànic català a debat

L'any passat es va publiar L'art romànic català a debat, obra de Xavier Barral i Altet, catedràtic d'Història de l'Art Medieval i antic director del MNAC, obra fonamental per a qui estigui interessat pel món romànic a Catalunya (i les corresponents connexions sobretot amb la costa mediterrània francesa i nord d'Itàlia), així com també per aquells que es qüestionin les tèrboles relacions entre el poder i l'art. Per quines raons un art es converteix en nacional? Qui ho decideix i per quins motius? Quina relació té això amb el nacionalisme de qualsevol procedència i color? Existeix un art nacional? Les obres de Picasso fetes a Catalunya són catalanes? I les de Miró pintades a París també són catalanes? I l'obra arquitectònica concebuda per arquitectes forasters, pertany o no a un país?
En el llibre Xavier Barral es pregunta aquestes qüestions i d'altres, com una que ja ens vam plantejar unes entrades enllà, la de la decadència, per no parlar de rigor mortis, de l'art cristià actual. Escriu el següent: «(...) es fa palesa una evident manca de coratge, com en tot l'art religiós actual. Per què no es fan pintar les esglésies per artistes contemporanis, deixant les pintures romàniques per als museus, per a la història, de manera que l'art religiós progressi amb el segle XXI? Imaginem-nos què hauria passat amb l'art dels darrers set segles si, a partir del gòtic, només s'haguessin fet, als edificis religiosos, còpies de les pintures romàniques malmeses dels segles XI i XII. Com jutjarà el segle XXII la feblesa creativa de la nova mirada que actualment portem cap a l'art romànic, més reproductora que no pas creadora?», p. 196.
Amb tot, que el títol del llibre no porti a engany, ja que la mistificació ideològica de l'art és un més dels temes, potser el més llaminer per invitar a comprar-lo. En realitat L'art romànic català a debat és un gran angular sobre l'art medieval a Catalunya, particularitzat en capítols molt diversos.

La muntanya sagrada

Hi ha una altra manera de fer cinema, una manera que no sembla un fill bastard del teatre i de la narrativa, sinó que aprofita algunes de les opcions que donen la imatge i el so. Jodorowski pot agradar més o menys, però sempre ha tingut aquest fet diferencial del cinema respecte a altres arts. Fa alquímia per a mostrar un viatge hermètic, però sense bastir-ho amb un discurs narratiu sinó mitjançant aquestes eines específiques d’un art tan potent com infrautilitzat.
I en aquest petit tast de Holy Mountain ho demostra. La pel•lícula esdevé un trip audiovisual cap a certes capes de coneixement.

Per cert, impagable l'accent anglès del mag, interpretat pel propi director.

Broma sobre David Lynch

Un vídeo del youtube amb una broma al voltant del món d'en David Lynch, l'artista-yogui.

Un món molt personal enriquit per més de trenta anys de meditació. Eraserhead, L'home elefant, Blue Velvet, Twin Peaks, Carretera perduda, Una història veritable, Inland Empire... quina sèrie més impressionant d'obres mestres.

Plat a taula

Què en pot sortir de la unió de tres espècies tan saboroses com Mercè Rodoreda, Pascal Comelade i Enric Casasses? Doncs un plat de cuina d'autor magistralment condimentat, potser una mica massa formal, oficialista, però degut més a les servituds de la cerimònia que als propis artistes. Per cert, que la base del plat la formen la prosa poètica de Viatges i flors, contes on queda ben palesa la condició de pintora de la Rodoreda.

Bon profit.

Troba les set diferències

Un és el poeta Antonin Artaud, l'altre Boris Karloff caracteritzat de Frankenstein. Qui és qui?

No donarem més pistes...

Això sí, afegirem que durant l'època hi havia el rum-rum a Hollywood de que es platejavan rodar una nova seqüela de la pel·lícula, que anaven a titular El germà bessó de Frankenstein.

Què li ha passat a l'art catòlic?

Fa uns 40 anys es va col·locar aquesta estàtua amb la Verge i Jesús, anomenada Virgen del Amor Hermoso, a una ermita de la Universitat de Navarra, amb una celebració tutelada pel recentment sant Escrivá de Balaguer.
Deixant de banda qualsevol altre consideració, sí em sembla interessant preguntar-se què ha passat amb l'art religiós catòlic, capaç de crear meravelloses obres durant més de 1500 anys d història de l'art, i comparar-les amb un altra, aquesta Virgen del Amor Hermoso, del mateix nivell paupèrrim que, per exemple, aquell monument al kitsch que és la basílica del Sacre Coeur a Paris. Aquesta Verge provoca fins i tot por, amb aquests ulls dignes d'una pel·lícula de possessions infernals, l'encarcarament de la postura, la sensació d'amenaça que transmet, la poca gràcia o delicadesa si la comparem amb la Verge dels humils de Fra Angèlico (1440): o la Verge de la portalada de la Catedral de Notre-Dame a Amiens (1240):

o la manca de força en comparació amb la Pietat Palestrina de Miquel Àngel (1550):


A què es deu aquesta manca de gust artístic. Encara que sembli un fotesa, probablement bona part dels problemes de l'Església tenen relació amb la resposta.