Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 24 de enero de 2010

Miró vs. Antònia Font

Carnaval d'Arlequí, pintat per Miró als anys 24-25 a París, quan passava gana. Imaginació al poder, una manera molt més potent d'arribar a l'essència de la vida que la raó.
Antònia Font, Alegria, 1992. La imaginació porta a l'alegria. Com en Miró: els paisatges del Mediterrani molt presents.



La forma de resistència que més odien les forces de l'avorriment, de la tonteria i del pensament únic és l'alegria.
Visca els Arlequins, els alienígenes, els tallats, els dracs, els matins amb sol, les nits amb pluja, riure's de tot plegat, crear art amb sorra, la lluna dibuixada per un nen, deixar passar les hores.
I bon vent als bancs, a les hamburgueseries, a l'estat (a qualsevol estat), a les multes al parabrises, als conductors que es creuen l'Alonso, a l'Alonso i a la resta de star system de l'esport, als escriptors i intel·lectuals estafadors, al Mercat de l'art... el món està ple de Madoffs, Damien Hirst, los Botines, Barceló, Luis Racionero, Sergi Pàmies i epígons, i altres "granujas de medio pelo". Davant d'això solament ens queda l'alegria.
Visca el plaer de viure!

2 comentarios:

Espera a la primavera, B... dijo...

Estic molt d´acord amb aquesta entrada, missatger. L´alegria és el sistema revolucionari interior. I en part, em sembla que totes les forçes de represió aconssegueixen la seva fi quan la borren de la cara de l´altre, ja sigui per avorriment, ja sigui a través del dolor.
Quan era petit pensava que els robots ens ho farien gairabé tot allá cap el 2000 i ja llavors no entenia al meu pare quan preguntava qué seria de fer les coses per un mateix. Evidentment jo no l´entenia i pensava que tot seria millor si ho trovabes tot fet.
No ho sé, missatger, al final les coses que et provoquen alegria o tristor, o indiferència, depenen d´un llenguatge interior que poc té a veure amb certs resultats globals i mediàtics.

L´alegria per mi sempre ha estat lligada al joc i a l´amistat.

T´agraeixo aquesta amistat que sempre m´has posat a les mans. Espero i desitjo que hi compartim algun altre día i faig vots perque això passi.

Una abraçada

El missatger dijo...

@ Bandini-Bandarra.
Bon dia, amic. Com jo, creus que els vertaders marxistes revolucionaris eren en Groucho i en Harpo i no en Karl.