A Tolstói i Dostoievski George Steiner contraposa
el sentiment tràgic a l’èpic, agafant els dos grans escriptors russos com a
emblema de les dues tendències; alhora, pren dos dels grans referents culturals
d’Occident, Homer i Shakespeare, Homer per a Tolstói, Shakespeare per a
Dostoievski, com a referents absoluts de les dues sensibilitats literàries i
mestres dels russos.
L’original es va
publicar l’any 59; es nota en el text ja que no hi ha gota d’influx de les
escoles de pensament franceses durant els seixanta; Steiner transmet classicisme
humanista de cap a peus. Fins i tot és clàssic en la fal·laç i innecessària
dicotomia del títol. Steiner considera Dostoievski i Tolstói com una nova
versió del dualisme occidental des de Plató, tots dos representants de dos
temperaments i cosmovisions irreconciliables, en tensió entre elles. L’estudi pateix
d’aquesta falla inicial. La necessitat d’estructurar-ho tot segons criteris
binaris, una de les característiques de la raó, esdevé una càrrega per a la resta
d’arguments. La dicotomia no és tal sinó que en el llibre s’analitzen dos camps
literaris complementaris.
Malgrat reconèixer
que el llibre està farcit d’idees suggestives, no totes resulten igual d’encertades,
al menys al meu parer. Steiner formula moltes afirmacions expressades amb rotunditat però que no subscriurien tots els analistes. Per exemple, la gran
superioritat d’Ana Karenina respecte a Madame Bovary; tot i que personalment coincideixo
en la seva apreciació, crec molts altres lectors podrien argumentar just el contrari
amb raons igualment vàlides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario