L’episodi dels jocs olímpics a Beijing serveix per
a il·lustrar molt bé l’ambigua posició d’Ai Weiwei, ja que, alhora que era un
dels creadors del projecte d’estadi olímpic, l’anomenat Niu d’ocell, va demanar
igualment el boicot internacional als jocs, una petició fruit de les diferències ideològiques i dels constants xocs amb les autoritats comunistes. Però l'episodi clau que marca l'enfrontament no va ser la petició de boicot sinó
les conseqüències d’un terratrèmol en una regió xinesa que van provocar
l’esfondrament d’alguna escola i la mort de més de cinc mil nens.
Ai Weiwei escrivia un blog i tenia una compte a
Twitter. L’artista va iniciar una campanya al seu bloc demanant col·laboració
ciutadana per a denunciar que la corrupció havia matat els nens, ja que s’havia
permès unes construccions amb pèssims materials. El govern volia amagar aquest
fet, silenciant per exemple el número de morts; per això l’artista va demanar
que la gent li enviés el nom de nens morts i les seves dades familiars, que va
penjar al bloc; va escriure els noms, una acció amb la que volia evocar la vida
d’aquells nens que havien tingut un nom, uns pares, uns somnis. En nom de
l’estabilitat del país no es podia fer com si res o, encara pitjor, reprimir
els que lluitaven contra la corrupció. (enllaç 1 a un fragment del documental Never sorry)
La resposta de les autoritats va ser censurar les entrades i eliminar el blog.
Igualment, van condemnar a la presó o van subornar a molts dels que van participar per aconseguir el seu silenci. Però Ai Weiwei no es va resignar amb la lluita, el que va provocar que s'incrementès la persecució del govern comunista, la primera detenció (enllaç 2), una operació a resultes del cop rebut, la denúncia d'Ai Weiwei i l'escarni públic cap al polícia, una actitud que no podia més que burxar al govern totalitari, que va reaccionar amb l'empresonament per gairebé cent dies de l'artista.
Enllaç 1:
Enllaç 2:
No hay comentarios:
Publicar un comentario