Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 5 de enero de 2013

Les comunitats imaginades (estudi sobre el nacionalisme de B. Anderson)

A Comunitats imaginades Benedict Anderson estudia una de les qüestions crucials i que provoca més conflictes dins les societats posmodernes: el nacionalisme. Ho fa des d’una posició crítica, però al mateix temps sabent reconèixer la importància que té aquest nus gordià per a la reflexió contemporània; al contrari del que afirmava Hobsbawm, el fenomen sembla lluny del seu final. «Allò nacional és el valor universalment més legitimat en la vida política del nostre temps» (p. 21), afirma Anderson. Per expressar-ho en termes de Walter Benjamin, la concepció d’un grup nacional és de un dels ideals sortits del Paradís que provoca ruïna sobre ruïna. Probablement sigui l’ideal més comú i que més estrats socials pot aplegar, com ha demostrat abastament el segle XX, i com no deixa de repetir-se al segle XXI malgrat les prevencions d’historiadors com Hobsbawm. Probablement en aquest fet tingui molt a veure cert ús de la tecnologia dins el capitalisme, com s’encarrega d’apuntar Anderson. 
Malgrat ser tan central dins de les societats posmodernes (com abans per les modernes) ha sigut un concepte poc i malament definit, dificultat que per a Anderson rau en que se l’ha jutjat com a una ideologia quan hauria de ser analitzat més apropiadament amb eines antropològiques, segons les quals ell proposa la següent definició: «una comunitat política imaginada com a inherentment limitada i sobirana» (p. 24). La condició d’imaginada ve donada per la impossibilitat de conèixer per sencer ni a la comunitat cultural ni als compatriotes. 
Anderson vincula el nacionalisme al sentiment religiós, seguint la seva línia de recomanar una lectura més antropològica. El pensament il·lustrat es va enfrontar amb el pensament religiós i el consol que aportava a la població amb la idea de continuïtat intergeneracional; qui va agafar el relleu en un context lliberal i progressista va ser el sentiment nacional, també projectant-se en un passat mític en el qual es situaven les arrels de cada moviment. Amb tot, més que néixer el nacionalisme de l’aspiració religiosa, un i altre s’expliquen per raons similars i operen amb mecanismes també semblants. Tot sovint a l’assaig l’autor disposa tot aquesta relació entre mort, heroisme i nacionalitat, ja que per a ell el recordatori d’un passat mitificat constitueix un element clau en la configuració de la comunitat imaginada. Michelet, biògraf de la Revolució Francesa, escrivia en nom dels morts, vincle empàtic que forja la idea de grup específic amb un llaç ben lligat als altres pel sentiment.

No hay comentarios: