Una de les obres cabdals de l’art del concepte és
Una i tres cadires, de Joseph Kosuth, obra amb moltes lectures hermenèutiques,
però una de les quals recull la lliçó de Magritte sobre si una representació d’una
pipa és o no ho és. En aquest cas, és la fotografia d’una cadira i la
seva definició textual una cadira? Des de mitjans els seixanta, les cadires de
Kosuth s’han multiplicat per molts museus arreu, degut a l’èxit de la seva proposta.
Stanley Kubrick va citar aquesta obra de manera
subtil a El resplandor (1980) presentant el laberint de l’Overlook Hotel de
tres maneres diferents. Per a rodar la primera d'elles, la de la versió-objecte, el director va fer servir una steady-cam, el que va permetre captar unes imatges plenes de moviment, amb la càmara perseguint als personatges,
transmetent una neguitosa sensació de minotaure aguaitant a les víctimes (imatges del laberint vegetal a partir del setè minut al segon vídeo).
A més de rodar-se d’igual manera les seqüències pels passadissos de l’edifici i al laberint vegetal exterior (de manera que els iguala), a més Kubrick va incloure una al·lusió subtil a les famoses cadires de Kosuth, amb una sèrie de versions també tripartida: mostrant l’objecte (el laberint) una versió-simulacre (Kosuth amb la fotografia de la cadira, amb tot el que té la fotografia de marca de la realitat, al estar fixada a ella, Kubrick amb una maqueta a escala del laberint, mantenint doncs les tres dimensions i la consideració d’objecte), i finalment una versió representativa, el dibuix en el laberint del cineasta, la definició extreta del diccionari en l’artista conceptual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario