L’educació universitària pública i amb qualitat a Girona es troba en perill. És així de simple i de directe. I és veritat.
Les retallades de la Generalitat impulsades per Convergència i Unió suposen la no renovació dels contractes de bona part de les persones amb places interines, a més de fortes pujades en les noves matriculacions. És a dir, com ja han fet els nois d’Esade i liberalistes varis als diversos estats: les classes mitges i baixes paguen les factures, mentre les classes altes (els alts càrrecs) xiulen com qui no vol la cosa. Fan fora de manera encoberta a 300 amb sous indignes per mantenir 3 amb grans sous, just aquells tres amb poder de decisió que han portat el cotxe a aquest atzucac. Paradoxes del nostre estimat sistema.
Tenint present que la universitat és la segona activitat econòmica de la ciutat, i que la Generalitat ja està enfonsant l’aeroport amb el seu enfrontament amb Ryanair, quin futur li espera a la comarca? Li tenen mania a Girona o què?
Ja ho van cantar The Specials: el nostre futur consisteix en esdevenir la ciutat fantasma
…No job to be found in this country
Can't go on no more
The people getting angry…
Senyors d’Esade: suposem que a les divines aules de la seva il•lustríssima universitat no els hi van ensenyar que passa amb els cotxes quan xoquen contra murs. Amb tota humilitat però ens atrevim a corregir la mancança. Quan un cotxe s’estavella contra un mur tothom pren mal. És una qüestió física. Com diria la poeta, tu, tots, tothom. I el cotxe va directe contra la tàpia.
Com a mínim ens queda continuar cantant:
This town, is coming like a ghost town
Les retallades de la Generalitat impulsades per Convergència i Unió suposen la no renovació dels contractes de bona part de les persones amb places interines, a més de fortes pujades en les noves matriculacions. És a dir, com ja han fet els nois d’Esade i liberalistes varis als diversos estats: les classes mitges i baixes paguen les factures, mentre les classes altes (els alts càrrecs) xiulen com qui no vol la cosa. Fan fora de manera encoberta a 300 amb sous indignes per mantenir 3 amb grans sous, just aquells tres amb poder de decisió que han portat el cotxe a aquest atzucac. Paradoxes del nostre estimat sistema.
Tenint present que la universitat és la segona activitat econòmica de la ciutat, i que la Generalitat ja està enfonsant l’aeroport amb el seu enfrontament amb Ryanair, quin futur li espera a la comarca? Li tenen mania a Girona o què?
Ja ho van cantar The Specials: el nostre futur consisteix en esdevenir la ciutat fantasma
…No job to be found in this country
Can't go on no more
The people getting angry…
Senyors d’Esade: suposem que a les divines aules de la seva il•lustríssima universitat no els hi van ensenyar que passa amb els cotxes quan xoquen contra murs. Amb tota humilitat però ens atrevim a corregir la mancança. Quan un cotxe s’estavella contra un mur tothom pren mal. És una qüestió física. Com diria la poeta, tu, tots, tothom. I el cotxe va directe contra la tàpia.
Com a mínim ens queda continuar cantant:
This town, is coming like a ghost town
6 comentarios:
Això ja no s'aguanta més!
Les nostres vides valen més que ele seus beneficis!
La barbàrie està en els gens del capitalisme i les crisis d'aquesta bojeria són "els grans moments" del model.
L'escola, l'institut, les universitats, l'educació, la cultura, o s'adapten al model i a la seva enorme tisorada o desapareixen del tot.
Ara toca la desaparició gradual, sostinguda i programada... temps vindrà que tots aquests instruments seran únicament residus.
l'imperi del privat, el reïalme del negoci, corona la devastació social.
de la ciutat fantasma, anem de pet a la mundialització de la fantasmagoria.
tant de bo retorni l'espectre!
Un espectre que reculli el del vell manifest comunista -alliberat de la càrrega estaliniana- i que agiti tots els colors d'una revolta diferent i necessària.
Contra els fantasmes del capital, que retornin espectres d'alliberament i demolició de l'estat de coses present.
El capitalisme d'ara mereix una resposta històrica en tota regla. Ja no valen velles fòrmules de revolucions frustrades.
L'espectralitat més "hamletiana", aquella que va inspirar les primeres paraules del Marx més invectiu i "quasi" llibertari, haurà de prendre noves formes "al marge de", des d'una palanca col·lectiva que digui prou i "faci" prou.
L'estafa és colossal. Des de l'escola bressol fins al món universitari, des del CAP fins a l'hospital, des de la marginalitat total fins a l'empresa amb ERE (passant per la cua de l'atur)...
Per fotre enlaire la cultura i l'educació (armes bàsiques per dir PROU i per a "saber una mica de tot"), cal tallar i liquidar.
El capitalisme només necessita dues coses de l'estat: Que els governs desmuntin "el social" i que la funció de l'estat sigui l'estricte control (enfortir amb diner públic el control social, la policia, l'exercit, les jerarquies i l'aparell normatiu).
Naturalment que anem de cul i passa el que passa a l'universitat.
Això no s'aguanta.
Dignament, em sumo a THE SPECIALS, al seu espectre que circula per carrers deserts de la City financera londinenca, a l'esperit d'un video majuscul d'una banda del gran moment radical del 79.
Als fantasmes els combatim amb espectres!
FANTÀSTIC POST AMB MÚSICA I IMPUGNACIÓ DE L'ESTAT DE COSES PRESENTS.
bon cap de setmana, missatger espectral!
T’has quedat a gust!
L’estratègia per ara sembla molt clara.
Visca el pensament crític i les humanitats, objectiu directe dels que volen crear Metròpolis, amb milions treballant precàriament per a que una elit financera visqui el seu paradís particular. El més ridícul és el paper ben galdós que estan representant els càrrecs intermedis, amb polítics al capdavant, fent el treball brut a canvi de quatre monedes i unes carícies al llom.
Ara més que mai el paper de l’art i de la cultura com a eina de contestació i de reflexió resulta fonamental.
Quizá debamos empezar por nuestra cuenta a crear una Utopía. No lo veo tan difícil. Ir hacia una sociedad civil, donde la democracia esté dirigidos por valores comunitarios o éticos no me parece tan complicado a excepción de que somos poco asociativos. Nuestra individualidad nos hace ser egoístas y nuestra inseguridad hace que tendamos a mezclarnos con la manada... malos ingredientes para que el cóctel salga bebible.
Recordemos que hay 4.5 millones de parados... pero 18.5 millones de personas que trabajan y a quienes el sistema les parece más o menos justo y que tienen mucho qué perder si se colectiviza... o al menos esa es la sensación.
Yo tengo claro que mi valor es el conocimiento y la forma de aplicarlo... y en ello estoy.
Tengo que subir un día a Girona. Te lo diré con tiempo.
Un abrazo
Más que una cuestión de colectivizar me parece que el eje de la situación está en quién ostenta el poder, si el ciudadano mediante su voto (como se indica en las respectivas constituciones democráticas) o en unos grupos semiocultos (cada vez menos) que presionan para conseguir sus intereses.
El poder pertenece a los ciudadanos y la cuestion estriba en cómo hacérselo saber a quienes ya llevan demasiado tiempo medrando a la sombra. A la manera de Gandhi, faltaría más, pero hacérselo saber con firmeza.
Su idea consiste en racionalizar los gastos, y para ello se quitan de encima a los trabajadores en situación más precaria y suben las tasas de los alumnos. Eso sí, los cargos de los diez o quince altos ejecutivos siguen igual. Que paguen los más débiles... ¡Un hurra por nuestras autoridades!
Cuando vengas a Girona ya te lo explicaré con calma, porque lo que está pasando aquí es un ejemplo paradigmático de muchas otras situaciones.
Y sobre todo, que neoliberales sin escrúpulos no nos fastidien la vida.
Salut!
Creo que iré a Girona la semana que viene, no sé aún el día.
Empiece a temblar...
¿El Bandarra en Girona?
Eso habrá que celebrarlo.
Salut!
Publicar un comentario