La curvatura de les pàgines, la llum càlida, els volums gastats per l’ús, la amabilitat que emana de les dos figures, el gest que senyala cap a on mirar... una escena domèstica que convida a l’espectador, un univers desitjable.
Resposta contundent la de Rembrandt.
4 comentarios:
Precisament, fa uns dies que estic retornant a Rembrandt. Quin geni! Es podria dedicar una vida a analitzar cadascuna de les seves obres i encara ens mancaria temps. Salut!
Quin plaer dedicar hores a contemplar els seus retrats, autorretrats, o La conjura del bataus (i no la dels babaus, com estem acostumats a la vida quotidiana).
Has llegit El arte de describir, de Svetlana Alpers? Crec que et podría agradar.
Salut!
Sense paraules....que em vinguin ara amb la febrada dels llibres digitals! Temps al temps, aviat la cultura i el discurs sobre la cultura serà simplment un domini adobat a parlar de tecnologies i prestacions...els continguts s'esfumaran.
que tornin els "ludites" i que comenci la gresca dels martells!
Llibres! lliures!
Bon dia, monsieur Hulot.
L'únic amor que queda és al llibre de comptes...
Per cert, atenció als pròxims passos amb la universitat. Hi haurà novetats. A Girona volien colar un gol a tota pressa i ja està començant la resposta.
Aquests nois d'Esade que marquen les pautes econòmiques...
Salut!
Publicar un comentario