Duchenne de Boulogne semblava voler copiar a l’insigne doctor Frankenstein en els seus experiments amb l’electricitat. A mitjans del XIX va realitzar unes proves en que animava músculs de la cara dels pacients mitjans impulsos elèctrics. Amb això pretenia determinar quins músculs intervenien en cada gest. El mateix Darwin va fer servir fotografies de Duchenne en el seu llibre sobre l’expressió humana i animal. 
¿Què és allò sinistre? Com amb tants científics del XIX, contemplant les fotografies dels seus assaigs la cosa queda més clara. Obligar a una persona a riure amb la boca mentre els seus ulls no manifesten cap tipus d’humor és decididament sinistre.
Dóna la impressió de que en la nostra època hi ha molts aprenents de Duchenne. Per exemple, aquells que han aniquilat l’educació i la universitat en el nostre feliç sistema, creant una societat de consumidors mantinguts en la incultura de manera programàtica.
I ara li ha tocat el torn a la sanitat pública. 
4 comentarios:
Fantàstic, aquest post!!! La publicitat i la televisió fan de Duchenne, tot provocant somriures i felicitat falsos. Un cop més, Debord al rerefons. Salut!
Comparteixo el teu punt de vista, David, però que crec que encara es pot anar més lluny: bona part de les falses promeses de la nostra societat s'oposen a uns valors espirituals i culturals.
Donar la prioritat vital a l'economia crea monstres depredadors, egoistes i ignorants.
I crec, sobretot, que aquests depredadors s'estan aprofitant al no ser conscient la gent del seu poder. Quant tota la societat occidental es planti, veurem qui mana. Però no els grecs, els portuguesos, o els francesos, cada grup dispers.
Si els sindicats que tenim són vertaderament internacionalistes tenen que lluitar per això: una vaga unitària a Europa i veurem com s'afluixa la pressió dels mercats.
Els ciutadans no tenim gaire a perdre, en canvi els senyors de les stock options i els banquers sí que hi tenen molt.
Salut!
(Sento haver fotut el discurs, però és que la situació comença a ser vergonyosa.)
Missatger/Duchenne/David+Debord...bones connexions!
Sotasigno la crida sobre la vaga unitària europea, tot i que només pot ser efectiva si és un capítol més d'una resposta sostinguda que vagi fent forat en el ventre de la bèstia. Realment, és lógic que acabem fent "el discurs" ja que la situació és com dius i les impotències poden acabar passat factura (econòmica, social, política, cultural i existencial).
Bon dia, Àngel. Hem de cercar accions alternatives a las practicades fins ara. Sense una unió efectiva dels ciutadans europeus la situació continuarà con fins ara.
Salut!
Publicar un comentario