This mortal coil, grup amb la mateixa gent de Cocteau twins (http://el-missatger.blogspot.com/2011/01/cocteau-twins.html), canta Song to the Siren i Thanatos encarnat roda amb la seva càmera tot el descens a l'infern de la bogeria.Una sirena ha atret cap a la perdició al pobre mecànic Pete Dayton. O no portarà en realitat al jazzman Fred Madison, amb Pete com una creació mental del jazzman boig, cornut i assassí?
En tots dos casos, la bellesa medusea atrau cap a les roques amb el seu cant. Lynch, cineasta no de la lògica sinó de l'emoció, crea una seqüència amorosa-desamorosa gairebé insuperable, o de com l'eros pervers porta a thanatos, tema predilecte del decadentisme i de la sèrie negra.
I Thanatos continua gravant-ho tot.
En tots dos casos, la bellesa medusea atrau cap a les roques amb el seu cant. Lynch, cineasta no de la lògica sinó de l'emoció, crea una seqüència amorosa-desamorosa gairebé insuperable, o de com l'eros pervers porta a thanatos, tema predilecte del decadentisme i de la sèrie negra.
I Thanatos continua gravant-ho tot.
4 comentarios:
caram Missatger de Twin Peaks!
he rebut la teva visita al meu submarí i em trobo ara per aqui deixant les emprentes en els teus blogs. Seguirem fent les visites, pinta força bé. Reivindicar l'amalgama Cocteau Twins+David Lynch és tota una excel·lència.
Gràcies per la visita, submarinista Àngel. La teva cita al gran Gil-Scott Heron em va arribar al cor: el considero la figura clau del soul dels setanta amb Marvin Gaye. Una figura injustament oblidada.
El teu submarí és com l’autobús de Ken Kesey, és a dir, molt recomanable.
Salut!
ara si que m'has deixat de pedra! el meu blog com el bus del Kesey! no m'ho hauria pensat mai. Em sembla perfecte i psicodèl·licament confortable!
A viatjar en el submarí i amb el millor fil musical possible.
Publicar un comentario