
Mitjançant una tercera persona que és sovint un desdoblament del protagonista, a Guerra y guerra Krasznahorkai va obtenir virtuts de la primera persona (subjetivitat explícita, empatia) així com de la tercera persona (intent de visió àmplia, exposició en aparença més objectiva). Pel valor de la paraula i el joc narratiu, la història avança no descrivint els actes dels personatges sinó les narracions que ells mateixos expliquen posteriorment. Amb això Krasznahorkai obté un efecte de desdoblament i d’estranyesa.
L’estil narratiu parteix de la versemblança més enllà de l'extranyesa que suscita aquesta veu narrativa, tant quan narra actes i pensaments de Korin com dels altres personatges, una versemblança producte enterament de la capacitat com a narrador de Krasznahorkai. Amb aquestes virtuts es va desgranant la història d’aquest Korin ofegant-se pel sense sentit existencial. Amb tot, farà descobriments llum

La novel·la té una base diguem-ne que filosòfica en el budisme mahayana, que no es fa explícita però que és força evident, amb un home que rep la revelació de la falsedat de la lògica causal, que tot es fonamenta en la força de la paraula i en el seu poder de construir realitat, en la pervivència d’infinits móns que això possibilita, i amb el joc entre record i oblit, amb l’oblit sempre victoriós. Més o menys Nagarjuna.
Però amb el substrat de Nagarjuna no s’esgota el rerafons conceptual de la novel·la. En un tret característic de l’autor, ja que el trobem en les seves altres novel·les traduïdes, Krasznahorkai converteix en trama argumental la construcció del relat hermètic -de fet, el protagonista defineix l’hermetisme com la història més important de la vida malgrat no s’entengui res. A Guerra y guerra trobem els elements de la mítica hermètica: el laberint, el viatge cap a l’omphalós-centre del cosmos, la pèrdua de la vella personalitat, el Paradís a la Terra, el relat secret capaç d’alliberar a qui el llegeix, la bellesa... sempre ella. Per si mancava algun element: també Creta.
Hem entrat, doncs, al laberint i tenim que esbrinar quin és el relat que, com el fil d'Ariadna, ens permeti sortir d'ell.
3 comentarios:
Bon dia, David.
Com diria un hermètic, no existeixen les casualitats i tot és u. Les afinitats electives...
T'envejo ja que estàs llegint un molt bon llibre.
Visca K.!
Vaja, volia esborrar el meu comentari per afegir una cosa i he esborrat el teu per equivocació.
Volia afegir que espero llegir les teves impressions de la lectura al teu blog.
Salut i mil disculpes!
Publicar un comentario