Al centre del món

El protagonista de Guerra i guerra, de László Krasznahorkai, descobreix als 44 anys que la inabastable complexitat del que succeeix a la vida fa que no pugui trobar-li un sentit; el bo d’en Korin constata que no s’ha de valorar la veritat d’una proposició perquè no existeix tal veritat sinó únicament la seva bellesa. I s’enfonsa, iniciant un camí cap a la mort però també cap al nucli d’allò bell. Korin viatja cap al centre del món –Nova York als noranta– per portar un manuscrit quinta essència de la bellesa i inscriure-ho en l’eternitat, és a dir, a Internet.
Mitjançant una tercera persona que és sovint un desdoblament del protagonista, a Guerra y guerra Krasznahorkai va obtenir virtuts de la primera persona (subjetivitat explícita, empatia) així com de la tercera persona (intent de visió àmplia, exposició en aparença més objectiva). Pel valor de la paraula i el joc narratiu, la història avança no descrivint els actes dels personatges sinó les narracions que ells mateixos expliquen posteriorment. Amb això Krasznahorkai obté un efecte de desdoblament i d’estranyesa.
L’estil narratiu parteix de la versemblança més enllà de l'extranyesa que suscita aquesta veu narrativa, tant quan narra actes i pensaments de Korin com dels altres personatges, una versemblança producte enterament de la capacitat com a narrador de Krasznahorkai. Amb aquestes virtuts es va desgranant la història d’aquest Korin ofegant-se pel sense sentit existencial. Amb tot, farà descobriments lluminosos.
La novel·la té una base diguem-ne que filosòfica en el budisme mahayana, que no es fa explícita però que és força evident, amb un home que rep la revelació de la falsedat de la lògica causal, que tot es fonamenta en la força de la paraula i en el seu poder de construir realitat, en la pervivència d’infinits móns que això possibilita, i amb el joc entre record i oblit, amb l’oblit sempre victoriós. Més o menys Nagarjuna.
Però amb el substrat de Nagarjuna no s’esgota el rerafons conceptual de la novel·la. En un tret característic de l’autor, ja que el trobem en les seves altres novel·les traduïdes, Krasznahorkai converteix en trama argumental la construcció del relat hermètic -de fet, el protagonista defineix l’hermetisme com la història més important de la vida malgrat no s’entengui res. A Guerra y guerra trobem els elements de la mítica hermètica: el laberint, el viatge cap a l’omphalós-centre del cosmos, la pèrdua de la vella personalitat, el Paradís a la Terra, el relat secret capaç d’alliberar a qui el llegeix, la bellesa... sempre ella. Per si mancava algun element: també Creta.

Hem entrat, doncs, al laberint i tenim que esbrinar quin és el relat que, com el fil d'Ariadna, ens permeti sortir d'ell.