Diner fals

Dos obres que dialoguen entre elles El diner, de Robert Bresson, de l’any 83, i El testament del Dr. Mabuse, de Lang, de l’any 33. A L'argent de Bresson un simple acte, el pagament per un jove d’un objecte de consum amb diner fals, acaba convertint-se en un assassinat múltiple. El diner fals activa una maquinària que de forma inexorable porta d’un crim a un altre, tant per ciutadans com per l’estat. El món tardo-capitaliste surt retratat a la foto. Per cert, fascinants els subtítols en pictogrames.

Per la seva banda, A El testament del Dr. Mabuse el diner fals amb que comença la pel·lícula esdevé al·legoria del mal que s’estava covant a Alemanya: un nazisme que portava anys guanyant adeptes i que al 33 formaria govern. Mal metafísic que arriba a fer-se físic en Mabuse, mal conceptual capaç difondre la seva pestilència com si fos un gas verinós, amb una organització que té com a únic objecte el caos.

Aquest Dr. Mabuse és un geni del mal que ha sigut capaç d’una mena de desdoblament astral, mentre el seu cos rau semi-catatònic en un psiquiàtric, el desdoblament ha posseït al psiquiatra que el té al seu càrrec, i utilitzant-ho com a cos dirigeix fantasmalment una organització criminal, no massa diferent del partit nazi de l’època. De fet, recorda al líder de qualsevol dictadura, creant súbdits pel poder de les seves emanacions psíquiques, tots ballant al seu ritme (una mica com l’Stalin de Vida y destí de Grossman). El líder decideix què han de fer els seus súbdits sense ni tan sols necessitat de verbalitzar-ho.
I com tantes altres vegades, el gest serveix com índex, com a prova per incriminar. A qui recorden els moviments d’aquest mad-doctor, posseït per Mabuse?

Com a sortida, Lang proposa l’amor com a força per a redimir al protagonista, al començament un dels sequaços del Dr. Mabuse. En canvi, un Bresson octogenari no devia estar per masses excuses sentimentals, així que a el seu L’argent no hi ha sortida. En tot cas, les dues eleccions escollides per potenciar la pròpia història narrada.
Dos maneres de fer cinema compromès. A Bresson la seva pel·lícula va ser un previsible fracàs comercial (qui vol veure com circula en realitat la sang del capitalisme en la seva més descarnada veritat?). Pel que fa a Lang, la seva batzegada a la societat alemanya li va costar l’exili en quant el Dr. Mabuse, van aconseguir el poder. Però ells dos van fer el que calia fer.
Properament traçarem alguns paral·lelismes similars entre Zodiac i M, el vampir de Düsseldorf.