
S'han traçat molts paral·lelismes entre els herois de Kafka i Charlot, però seguint en la línia d'estudis sobre la seva gestualitat, tal i com va fer Benjamin, podríem trobar-ne vincles força evidents entre l'escriptor de Praga i el cinema d'avantguarda dels vint i els trenta, per exemple a La coquille et le clergyman, obra de Dulac però adaptant idea i guió d'Artaud, pel·lícula de la qual existeixen diverses versions canviant l'ordre de les escenes.
Gestualitat.
Artaud i Kafka: gestualitat, encara que, a diferència de l'Expressionisme o de l'Expressionisme Abstracte, gestualitat on l'important és el gest en si, signe o significant, però no el seu sentit ni el món interior de qui el traça, que de fet ja es troba en la superfície. Gestualitat pel propi signe i sense emoció, per superar la pròpia individualitat. Orígens d'una nova forma de persona, futur en el passat de les velles tradicions i no en el mite del progrés.
Expermientació.
Una vella pel·lícula d'avantguarda amb banda sonora electrònica del grup Dr. Octagon, gairebé com una sessió de videojockey.
Idea interessant tot i que no del tot ben resolta.
2 comentarios:
És una qüestió interessantíssima. És cert que molts fragments de Kafka (sovint els més humorístics) recorden escenes de pel·lícules de l'època. Hanns Zischler, a "Kafka va al cine" en parla a bastament, d'aquesta relació.
Salut!
Bon dia, David.
El llibre de Zischler és un altra per afegir a la llista de futures lectures, més llarga que la llista d'espera de la Seguretat Social.
Les relacions Kafka-cinema-gest són molt obvies; crec recordar que Kracauer ja en parlava, i Benjamin segur que també.
Salut i bones lectures.
Publicar un comentario