Per tancar els breus apunts de Fábulas de lo visible, una cita d'Àngel Quintana sobre les diferents modalitats de realisme que exploren la forma de representació, un dels eixos del seu estudi, ofert com a tast de l'estil i el reflexionat a l'obra:«El radicalismo con que ha sido percibida la obra de Jean-Marie Straub y Danièle Huillet se debe a que su visión del realismo ha acabado ofreciendo la posibilidad de una percepción no emotiva, contrapuesta a las formas de simulacro de lo real presentadas por los medios de comunicación. Mientras en los medios de comunicación no existe como algo tangible otra cosa que lo representado –hasta el punto de que nada puede ser visto más allá de lo que se muestra–, en el cine de Straub y Huillet existe una clara voluntad de preservar el silencio más allá del poder inalterable de lo dicho y como manifestación de alguna cosa radicalmente diferente que busca hacer corpóreo lo no corpóreo. Existe un deseo de inscribir cada imagen dentro de una ambigüedad que acaba convirtiéndose en índice de misterio», en això són molt similars a Bresson, a Ozu i altres exploradors d'aquest tipus de realisme.
Fábulas de lo visible, Àngel Quintana, editorial Acantilado, planes 236-237.
2 comentarios:
A en Quintana el llegeixo sovint a Cahiers du cinema, i és tota una garantia. Com que això del cinema m'interessa cada cop més, hauré d'aconseguir aquest llibre. Gràcies!
El llibre està molt bé com a reflexió amb l’afegitó d’analitzar algunes aspectes de bons cineastes com Rosellini, Pasolini, la nouvelle vague... a més, Quintana escriu bé, el que sempre és un punt a favor.
Salut!
Publicar un comentario