Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 11 de octubre de 2010

Naked lunch o la sodomització de la persona per l’insecte

(Painting, de Francis Bacon)
Algunes reflexions sobre Naked Lunch de David Cronenberg.
En primer lloc, el cineasta no ofereix una representació mimètica de la novel·la de Burroughs; estructuralment, i al contrari que en la novel·la, la pel·lícula de Cronenberg ofereix una història més o menys coherent i seguint una lògica més o menys causal.
Viatgem a la fantasmagoria paranoica d’un drogoaddicte. Entre altres interpretacions, podríem dir que el cineasta crea una alegoria sobre l’origen del procés creatiu pel que fa a Burroughs, i el que trobem és algú que no tenia que matar el pare sinó l’etern femení, la dona. A més, el protagonista es qüestiona què passa quan es salta un límit. Doncs que descobreix un altre. I més enllà el següent. I el següent.
L’obra indaga tant en la fantasia com en la imaginació creadora, creant un món superposat al físic (o connectant amb ell), amb els diversos nivells que s’interrelacionen. De fet, aquests altres nivells més subtils guien a les persones. I entre les diverses presències que desfilen per la pantalla trobem el reguitzells de semi-insectes o formes inspirades en ells, també les ombres duplicades de persones (la dona i l’amant del protagonista) o el geni del mal Dr. Benway. A banda dels insectes, molts dels habitants del nivell subtil són arquetips humans, des de la dona maltractada a la institutriu, de l’home tot delicadesa que el sofisticat humilia fins a l’artista que viu la creació com una tortura.


La màquina d’escriure gairebé adquireix la categoria de fetitxe. Es transforma en encarnació dels fantasmes de l’autor, o potser és l’autor qui esdevé fantasma carnal de la màquina creadora. Els insectes de lletres són la forma més completa d’aquests fantasmes personals que l’autor carrega a dins. Però Cronenberg no es queda amb aquesta interpretació psicològica: la pròpia màquina d’escriure esdevé una forma metamòrfica dels insectes, i posseeix la ment de l’escriptor. Qui crea, la màquina o l’home, el drogoaddicte o la droga?
Així, la història es redueix a saber què passa quan l’insecte venç a l’home, dit en els termes adients per Interzona. Recorda molt a l’univers de Francis Bacon, a més de reminiscències de gossets andalusos. Curiosament, aquests insectes interzonals s’alimenten de la pols de l’insecticida, en clara referència a l’heroïna, mentre que els insectes físics cauen morts degut a la mateixa pols.
Si bé Naked lunch no respecta l’estructura caòtica de la novel·la, sí que agafa el seu esperit, fusionant-lo, resultant una barreja de Burroughs i del Cronenberg de Videodrome.
Contemplada amb la perspectiva del temps, sembla un miracle que Cronenberg convencés a un estudi per rodar una obra tan radical –en termes cinematogràfics- com aquesta.

2 comentarios:

REVISTA MALES HERBES dijo...

el centpeus sodomita de la pel·lícula és una imatge tremenda

El missatger dijo...

I tant... tots els insectes que apareixen en escenes de sexe ho són.
Salut!