El procés accelerat de conversió dels
llibres de paper en edicions electròniques planteja nous conflictes,
una digitalització dels textos que
per alguns (generalment els directors de publicitat d’empreses del sector
informàtic) suposa un gran avenç en la democràcia. Fins ara, la transformació
del sector editorial s’ha manifestat rotundament en l’edició d’enciclopèdies, que
amb la reducció de costos i el poder consultar-les en línia ha acabat acaparant
el mercat; de la mateixa manera, ha suposat que les revistes acadèmiques puguin
difondre’s informàticament, el que podria significar un cas idèntic al de les
enciclopèdies si no fos pels preus prohibitius de moltes de les revistes, que en
limiten la seva divulgació (i potser suposen un greu atac, aquest sí, a la
democratització del coneixement).
Pel que fa al futur,
probablement els següents tipus de llibre en canviar de format siguin els
manuals acadèmics i els llibres escolars; però en el cas dels llibres de
ficció, el mercat encara no ha deixat el paper de manera majoritària, encara
que les avantatges que suposen els llibres electrònics en certs casos (més
senzill de transportar, lleugers com són, la possibilitat de portar molts en un
espai ínfim), així com el preu, està originant que creixi la seva venta; probablement
l’edició de butxaca sigui la que acabi resultant substituïda de forma
majoritària, els tiratges en paper convertits en lloguer o venta en format
electrònic. El nou tipus de publicació ha afectat cada ram de la indústria
editorial d’una manera diferent.
En el seu escrit Robert Darnton
es fixa sobretot en les digitalitzacions en que es dirimeixen conflictes
públics, especialment la confrontació i posterior pacte de les biblioteques
públiques nord-americanes amb Google. Darnton es declara partidari dels
processos dirigits pel sector privat, però no oblidant que al mateix temps
l’autoritat pública ha de protegir el bé col·lectiu quan es digitalitza el
contingut de les biblioteques. No pot ser que el que abans era de tota la
població passi a estar sota control empresarial, que busca per definició el
benefici dels seus accionistes. En canvi, en els articles Darnton no para gaire
esment en l’edició electrònica amb fins comercials de venta minorista, potser
perquè en aquest camp el que impera és la pràctica privada segons criteris
comercials, o bé projectes col·lectius que gairebé no provoca cap crítica com
la conversió d’enciclopèdies en arxius informàtics.
3 comentarios:
Aprofite per autocitar-me sobre aquest tema: http://descans.blogspot.com/2012/04/lendema-de-sant-jordi.html
Sembla com si la comoditat sigui el bé suprem a què tots hàgim d'aspirar.
Esperaré les quatre entrades restants per veure quina opinió et mereix tot plegat. A mi la cosa no em convenç, però em temo que s'acabarà imposant.
Però la teva mirada és més negre que la meva, Josep, no cal oblidar-ho.
Doncs el meu punt de vista, David, és que són complementaris, que presenta alguns avantatges, però que en cap cas suposa una democratització de la cultura, entre altres factors pel cost de la tecnologia i de la font energètica.
De fet, encara no he tingut cap lector electrònic; aquest estiu em compraré el primer, ja que me n’han donat bones referències.
Salut a tots dos!
Publicar un comentario