Editorials i sistema econòmic (el cas dels llibres electrònics, 2/5)

Però per comprendre més profundament la situació actual no només cal analitzar el món de l’edició sinó també el dels drets de propietat intel·lectual o les condicions de la indústria, dos dels elements centrals del problema. El sector editorial com a feina mecanitzada a les impremtes té les seves arrels en el naixement del capitalisme durant el Renaixement; de fet, és una de les indústries en que es pot traçar abans i més clarament el canvi de sistema econòmic, situant-se a les seves beceroles. El sector viu en l’actualitat la seva apoteosi, com de fet el propi sistema capitalista. No es pot plantejar la qüestió digital sense tenir present la faceta econòmica. Els interessos de la indústria, dels productors i també dels lectors han marcat cadascuna de les transformacions de l’objecte.

Pel que fa als drets d’autor, hem de retrocedir al segle XVIII. Com tants altres aspectes d’aquell segle, també el món de la literatura presenta clares analogies amb la situació de la postmodernitat. Com llavors, la situació de la majoria de literats resulta precària; igual que al XVIII, les desigualtats socials es traslladen a l’esfera de les lletres; de la mateixa manera que al segle del despotisme il·lustrat es van produir força modificacions en les consideracions dels drets d’autor (en els episodis comentats al llibre de Darnton (p. 12 i següents) o arrel del cèlebre cas de Mozart i el Miserere d’Allegri), no cal dir que al present, amb la irrupció electrònica, aquesta qüestió forma part del debat públic.

Al XVIII s’estaven posant les bases de la modernitat, amb la incipient industrialització, el capitalisme a l’estela del creixement fabril, la Il·lustració com a avantsala del Positivisme al XIX, tots dos enaltint el racionalisme i la cultura com a eina que possibilitaria un progrés cap a una societat de les llums, o en un àmbit més terrenal i en clara correspondència amb l’anterior, la cada cop més gran importància dels registres de propietat, entre d’altres el que fixa l’autoria intel·lectual. Encara més importància té aquest aspecte en el tardocapitalisme, una societat dita de la informació i que té en el citat registre un dels seus pilars i al mateix temps un dels seus principals focus de tensió.

He traçat aquest context perquè segons el meu criteri el gran perill de la digitalització es troba en el model econòmic que la sustenta, una fase de capitalisme avançat caracteritzada pel poder de les grans multinacionals, principals beneficiaries de la globalització. Aquestes multinacionals, en el cas que ens pertoca adscrites al sector electrònic o al de la informació, poden fer una utilització perversa dels privilegis que estan adquirint, com en el cas de Google esmentat al llibre de Darnton. L’amenaça d’un ús abusiu dels llibres digitalitzats per part d’unes empreses que monopolitzen el sector, amb un poder gairebé absolut ja que el ram informàtic i l’editorial està tendint a la creació de descomunals monstres corporatius, el que en anglès es coneix per Too big to fail, massa grans per a permetre que s’enfonsin (no cal més que pensar en el Grup 62 i Planeta), amb el negoci controlat per molt poques empreses; això sí que suposa un gran perill per a la divulgació del coneixement, entès aquest com un bé públic i no com un producte amb el qual comerciar. En aquest sentit la indústria editorial presenta el mateix panorama i perills que qualsevol altre.