Un missatger de missatgers

Gil Scott-Heron, missatger de missatgers, va crear alguns dels millos discos de tota la meravellosa tradició de la música negra americana, amb joies com Refleciton o From south Africa to south Carolina (amb Brian Jackson), a l’alçada de What’s going on, A love supreme (del seu admirat Trane), Catch a fire, Kind of blue o Curits... i molts pocs més.


Allò bo de fer música de l’ànima és que l’ànima és immortal i per tant l’esperit i el goig d’aquestes músiques és potencialment infinit. Molt pocs poden dir el mateix.



Poesia feta música, però poesia i música de veritat, sense concessions, el pare del rap, però també en aquest cas el de veritat, el del carrer i que sap escoltar el que es cou a les cantonades, i no aquella bufonada on desfilen joies i iots. Scott-Heron cantava a allò de millor que rau en les persones –cosa que, com estem comprovant, és el que fa més por al poder vertical–, amb uns darrers anys en que semblava haver recuperat les ganes per crear i el nervi.



Gil Scott-Heron va compondre aquest Storm music que sembla haver estat creat per ara.
From time to time the darkness comes along
to terrorize the weak and challenge the strong.
(...)
Justice is coming on the winds of storm.
We resist in the present for those yet unborn.
Freedom is spreading like the winds of a bird
and the message it carries has got to be heard.

Llarga vida a Gil Scott-Heron, missatger de missatgers.
Com cantava: I'm talking about peace.