Tenia preparada una breu entrada però hi ha canvis de direcció que valen la pena, i aquest gir de volant és un d’ells. L’obertura Lubianka (http://loberturalubiankai.blogspot.com/), treball de tres creadors catalans com són Ivan Humanes, Víctor G. Roca i Aleix Brasó, artistes amb un alè tremebund, amb gust per les emocions fortes, com un gos furgant en la brossa per trobar el rastre de la desapareguda. Els tres ens ofereixen aquesta obra, calenta encara, no com un pa sortit del forn sinó com un cadàver tot just mort que encara reté el calor del cos viu.
Lubianka: el pes de la història dels éssers humans en aquest segle llarg que ha vist la mort de dos sistemes econòmics (comunisme i capitalisme), la de la societat de classes (què som ara?), a més de l’enfonsament d’imperis varis, entre ells el soviètic, època afavorida pel mite del progrés, de la raó, de la civilització, fascinant miratge en el que alguns encara creuen, dos guerres mundials i dotzenes de milions d’assassinats després. Lubianka, sinònim de violència, d’ultratge, de tortura, d’humiliacions, de camps d’extermini, de jugar a bitlles amb calaveres i del teatre de la crueltat amb generals fent d’actors. Temps de titans, temps de matances.
Visiteu L’obertura Lubianka en aquesta encarnació artística abans de que us obliguin a visitar-la d’una manera menys còmoda. O algú creu que no n’hi ha nous Lubiankas?
Lubianka: el pes de la història dels éssers humans en aquest segle llarg que ha vist la mort de dos sistemes econòmics (comunisme i capitalisme), la de la societat de classes (què som ara?), a més de l’enfonsament d’imperis varis, entre ells el soviètic, època afavorida pel mite del progrés, de la raó, de la civilització, fascinant miratge en el que alguns encara creuen, dos guerres mundials i dotzenes de milions d’assassinats després. Lubianka, sinònim de violència, d’ultratge, de tortura, d’humiliacions, de camps d’extermini, de jugar a bitlles amb calaveres i del teatre de la crueltat amb generals fent d’actors. Temps de titans, temps de matances.
Visiteu L’obertura Lubianka en aquesta encarnació artística abans de que us obliguin a visitar-la d’una manera menys còmoda. O algú creu que no n’hi ha nous Lubiankas?
8 comentarios:
Roger, moltes gràcies. Ets un general més. La composició va ser divertida, pel sol fet de crear, i això és el que mereix la pena. I que autors com tu connectin... Salut.
Gràcies per comentari. Per nosaltres va ser molt excitant crear tot això, la intersecció de diverses disciplines, la visió i el treball conjunt, les nits explorant els diferents camins que conformen el bosc de lubianka.
És gratficant veure que algú a connectat amb el nostre treball!
Salutacions.
Aleix Brasó.
Doncs res més que unir-me als comentaris de gratitud. L´Obertura Lubianka ha estat un lloc de trobada per a nosaltres i sobretot un espai de llibertat creativa, d´associació d´idees aparentment inconnexes. Lubianka té per nosaltres el significat oposat a la Lubianka física i per tant tot el contrari a una presó.
salut!
Victor G Roca
L'obertura val molt la pena i volia donar-li difusió.
Les imatges soviètiques, les vostres, la música i els poemes crean un vèrtex de referències hipnòtiques. Seguiré entrant en la vostra Lubianka per no entrar mai a la Lubianka física.
Ep, i a més segur que us ho heu passat molt bé.
Salut (i a continuar amb projectes com aquest...)
Em sumo a la teva felicitació, Missatger. Per cert, tu creus que el capitalisme ha mort? Jo no ho tinc gaire clar.
@ David.
Sobre la mort del capitalisme. Sona una mica sensacionalista, però estic convençut que el que hi haurà d'aquí molts pocs anys serà força diferent al món actual.
El que passa és que els "especialistes" (dit en el sentit pejoratiu de Thomas Bernhard) econòmics i polítics encara no s'han adonat. Vaja, com sempre.
Potser sí, Missatger. A mi em sembla que el capitalisme és molt més capaç de reencarnar-se que qualsevol altre sistema. Ara, estem d'acord amb la ceguesa (bastant divertida pel que té d'irònic) dels "especialistes".
@ David.
Poe gairebé sempre tenia raó: la carta robada està davant dels nostres ulls.
Com va dir el gran Arrabal: el milenarismo (de la Milena de Kafka) ya está aquí...
Publicar un comentario