L'any 2003 Massive attack van publicar un disc on incloïen Special Cases, cantada per la Sinead O'Connor. L'equip de dissenyadors i video-artistes H5 van posar imatges a la cançó.
El vídeo em provoca un gran neguit. La seva exploració del sinistre traspassa els límits tradicionals durant el segle XX (l'ombra del individu, les tendències sexuals «perverses» reprimides, la quotidianitat esguerrada per un virus malaltís...); en Special Cases, tot això entra en l'esfera del col·lectiu, de la psique individual al cosmos col·lectiu, com, de fet, és molt comú a les obres de ciencia-ficció (Doctor Caligary o Metropolis critican els totalitarismes, els alienígenes dels 50 com a metàfora dels comunistes, els psicòpates dels 70-80 com a repressors sexuals...), solament que en aquest cas el primordial ja no és la psique de l'individu concret sinó la psique còsmica. Producte de l'influx del ciberpunk? És molt possible.
Veiem dos persones producte de la ingenieria genètica, les seves vides aparentment convencionals, però... com en el David Lynch de Blue Velvet, el sinistre viu soterrat darrera la façana del progrés científic. Fins on arriba la tecnologia? Es poden dissenyar vides? Algú dels Monsanto, Basf, Syngenta, Dupont o Bayer sap cap a on van i controla la situació? Mentre tant, aquesta setmana la Comisió Europea ha autoritzat que es planti una patata transgènica, anomenada Amflora, utilitzant una treta legal per a fer-ho. Hi ha molts diners en joc.
1 comentario:
Felicitats per la troballa del videoclip! Tot i que neguitós, molt ben aconseguit. Els compassos electrònics s'assimilen a la creació de la genètica humana. És fascinant com també esgarrifós contemplar com la vida humana es pot engendrar artificialment...Com bé comentes, cap a on ens conduirà aquest procés científic? ;)
Publicar un comentario