«Llevo treinta días sin luz» cantaba el grup de rock sinistre Paralisis Permanente als anys vuitata. Doncs bé, a Girona hem passat (o estem passant) tres dies sense llum i amb unes temperatures moscovites per culpa d'una nevada que a Moscú serien quatre volves de no res, però que per aquestes contrades és gairebé la Pitjor Nevada de la Història. Així, en majúscules, com ens venen ara les notícies.Algunes conclusions que podem extreure són que vivim en una societat pija, que la vida a la natura és així (i no hi ha vida sense natura, òbviament) i que millor que ens fem a la idea de que vindran més jornades com aquestes. O potser preferim amagar el cap sota l'ala i pensar que ho tenim tot controlat.
Ah, les fotos són cortèsia de El Punt Girona. Els altres diaris semblen no haver-se assabentat de que la notícia està a Girona, no a Barcelona i ens mostren la Ciudad de los prodigios des de tots els punts de vista possibles. No està solament maca, no, està preciosa. Però aquí portem tres dies sense llum i amb pobles incomunicats. Diria que aquesta és la notícia. Després ens queixem del centralisme de «Madrit».
5 comentarios:
24h sense llum a Girona city; altres localitats encara estan sense llum! Això és viure en un segle XXI? :S
Molt bonica la primera fotografia ;)
Bona nit, Sandra.
El segle XXI és una fantasia historiogràfica. La vida és la vida ara i sempre, i no coneix de perioditzacions positivistes. El que ens apropa situacions com les que encara vivim és que les coses no són com pensem que són. Crec que ens estem enganyant a nosaltres mateixos, donant importància a xorrades i prenent-nos amb aires de superioritat allò que és realment essencial: inspiració, espiració i coneixement veritable. La resta són xorrades més o menys divertides.
Sento el sermó, però ja em coneixes: no deixo passar una oportunitat de filosofar.
Espero que tot vagi bé per les teves terres de reina gòtica.
Agraeixo el teu saber, sempre és agradable tot i que també dolorós que algú et vulgui despertar del sommni o engany que vivim. Reconec que una persona com jo s'adapta a tot tipus de situacions, tot i que sóc de les que els agrada viure bé, en un món enganyós, ple de xorrades divertides...I a qui no? Seria difícil esborrar la quantitat de tecnologia, aparells elèctrics que ens permeten una qualitat de vida que anomenem evolucionada, tot i que moralment i/o espiritual no ho sigui.
Ara bé, reconec que treure les espelmes de l'armari, escalfar-se amb el calor del company que tinguis a la vora, fer un foc a terra, és reviure una essència dels nostres avantpassats...Pot ser fascinant, tot i que incòmode ;)
Pel que fa a mi estic molt bé. Acabo de saber la nota que em faltava de Fonts I (9,5 alt ). Ja ho veus, molt satisfeta. Aquests dies de fred intens he fet un recolliment interior molt enriquidor. Els meus pares estan atrapats de neu a Cadaqués! Quin fred! Allò està preciós, tot nevat!!
Una abraçada Roger, ja ens veurem pels regnes intel·lectuals ( o això ens diuen...;P ).
El comentari de dalt és de la Sandra...:)
Ja m'ho imaginava Sandra.
O això, o aquest Marc tenia un problema de doble personalitat i confusió de gènere, com a mínim gramatical.
Publicar un comentario