Segons sembla, l'entrenador del Barça (apunt de ser canonitzat per alguns, Sant Pep Guardiola) té com a sana costum contestar les preguntes dels periodistes en l'idioma en que le facin la pregunta, si es que coneix i parla l'idioma corresponent: català, castellà, anglès i italià.
El dimecres passat uns periodistes ucraïnesos li van demanar per la seva vinculació al català i ell va respondre:
www.cope.es/deportes/10-12-09--guardiola-sobre-cataluna-somos-un-pais-una-lengua-propia-114317-1">
Per cert, que a la Cope han oblidat afegir la reacció dels periodistes d'Ukrania, que van aplaudir.
Diríem que és una resposta força raonable, oi? Si aconsegueix fins i tot l'aplaudiment aliè... Però a algunes persones no els hi va agradar les paraules de Guardiola.
blogs.terra.es/blogs/blogfutbol/default.aspx
Algunes perles: «No entiendo ese nacionalismo absurdo cuando en el mundo se está abogando por la universalidad» Ja sabeu, si feu servir el català sou uns nacionalistes desfasats quan tothom defensa la universalitat, que ves a saber què vol dir (més endavant es pot llegir entre línies: vol dir parlar en castellà.)
«...una de las virtudes del fútbol es su globalización, algo que consiste en la relativización de los nacionalismos insanos y de los patriotismos desaforados...» Ja sabeu, quan juga la Roja no es fa apologia del nacionalisme ni del patriotisme.
«...porque el catalán, les guste o no, solo lo hablan una minoría» Aquí és quan el petit monstre comença a mostrar la poteta: vosotros sois unos mindundis, nosotros somos muchos, dit, és clar, des del seu punt de vista limitat. Prefereixo no participar en la dialèctica del nosaltres i vosaltres.
«...el Barcelona va más allá de la frontera catalana. Es un equipo universal que tiene seguidores por todo el mundo que ignoran la lengua catalana» Això mateix: que el club s'oblidi del seu idioma minoritari i agafi un d'universal (tots sabem quin) ja que amb aquest idioma es podran expressar els seguidors del Barça de Xina, Japó, el Canadà, Senegal, Índia, Arabia Saudí o la Cotxinxina, llocs que, com tothom sap, parlan un castellà pur digne de la Salamanca als temps de Lope de Vega.
En definitiva i per no estendre'm més, que al defensor de la llibertat, l'heroi Celemin, que fins i tot va suportar els cops franquistes a la presò (quin pel·liculero) no li van agradar les paraules de Guardiola. Però la seva reacció és conseqüència de voler que al Barça les coses li vagin bé, perquè com tothom sap ara mateix el club és un desastre i l'entrenador un il·luminat que, a més, no mostra cap tipus de respecte cap a ningú. Mai. Sort que aquí ve en Celemín, el desfacedor de entuertos, per a arreglar-ho.
El bo del desfacedor de entuertos tindria que conèixer i aplicar la primera regla d'or si es vol ser un bon novel·lista: a l'universal s'arriba des del particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario