Todo como antes reuneix tres reculls de contes de l’escriptor noruec
Kjell Askildsen, encara inèdit en català, segons crec.
Els contes
d’Askildsen pertanyen a la llarga tradició del realisme psicològic, amb un
estil despullat d’elements i que presenta una visió sòrdida de la condició
humana. El tipus de relat deu molt a Chejov; busca l’efecte per la bona
descripció psicològica, per certs detalls reveladors, per la descripció més per
subtracció que per enunciació.
Molts dels contes
presenten una anècdota mínima, en general molt breus, gairebé microcontes.
Els personatges
gairebé no són descrits, tot s’ha de col·legir per les poques accions i pels
silencis significatius. Molts silencis. Les poques escenes en grup es resolen
amb una gran brusquedat en les relacions. Quan es busca un esdeveniment que
permeti la descripció d’un grup, en una literatura feta de soledat, aquest
esdeveniment no pot ser un altre que luctuós, com el funeral del pare del
protagonista un dels contes («Los invisibles»). Askildsen mostra un tipus humà
i de relacions característica dels paisatges nòrdics, amb una fredor ambiental
que es correspon a la contenció glacial dels incommovibles personatges. El caràcter
lacònic dels personatges es correspon amb una literatura despullada de recursos
retòrics.
Potser el més
destacat dels reculls sigui el primer, Últimas
notas de Thomas F. para la humanidad, en els quals es manté el fil
conductor d’un mateix protagonista, un jubilat malcarat i gairebé autista, amb
una rutina que consisteix en sortir el menys possible de casa. Viu en un oceà
de soledat interromput breument per una trobada, casual o no, i en la que els
interlocutors gairebé no es parlen. El breu episodi constitueix l’anècdota del
conte en bastants casos. L’ancià transmet una gran sensació d’incomunicació
voluntària, amb molt poc a pensar i encara menys a sentir. L’única escapatòria
a un univers gelat com aquest es troba en l’absurd.
No hay comentarios:
Publicar un comentario