L'Índia pren el protagonisme (Ka, Roberto Calasso)

Ka, la novel·la de Roberto Calasso, és molt singular. El protagonisme recau en la cultura clàssica de l'Índia, les aventures dels seus devas i rishis, els elements que conformaven els ritus vèdics, fins i tot les reflexions a propòsit de la seva enigmàtica història. La novel·la no es presenta com un manual més de mitologia sinó que el conjunt s’ordena en una forma narrativa, de manera que la cultura riquíssima del país substitueix una convencional trama amb personatges principals i secundaris.

Els capítols, independents i focalitzats en un tema o personatges, presenten el cicle còsmic d’acord a algunes escoles del sanatana dharma (hinduisme), amb una primera etapa protagonitzada pels grans generadors de l’existent, en especial Prajapati, després pels devas, els déus, i les seves lluites contra els asura, a continuació l’era dels grans rishi, els savis vidents, després les aventures del gran avatar Krishna, el Budha, per concloure el cicle còsmic amb la gran destrucció, necessària per a que es produeixi la palinginèsia, el renaixement amb un nou començament de cicle.

Calasso treballa els capítols partint d’algun personatge o d’algun ritus, en una disposició força atzarosa, en que pren més importància la voluntat creadora de Calasso que la lògica causal. Entre els temes de la mitologia que mereixen un capítol s’hi troben la generació de les criatures existents per Prajapati, els amors de Shiva i Parvati o les enrevessades parts del ritus del sacrifici del cavall.

Un punt de partida tan peculiar es tradueix en un llibre que perd alguns dels valors del relat causal (l’ancoratge en una trama que aporten els personatges i la consegüent creació d’empatia) però que, a canvi, ofereix un festí de coneixement i revelació d’un univers que aconsegueix encabir una tradició mil·lenària en les quatre-centes planes del llibre.

Ka forma part d’una trilogia en que Calasso fa un recull similar per altres grans cultures de l’Antiguitat, com la grega i l’egípcia, que a diferència de les de l’Índia o ja s’han clos o han tingut descendència en la que poc queda del rebesavi.