 |
| Ishida Yutei (1721-1786) |
Mil grues és un
dels textos inicials de Yasunari Kawabata però ja presenta els trets
idiosincràtics del mestre de la lleugeresa –de fet he llegit una vella
traducció al castellà que el titulava com Una grulla en la taza de té. L’argument
queda reduït a la mínima expressió, els dubtes per casar-se de l’hereu Kikuji
entre dos joves.
Els personatges
acaben embolicats sentimentalment; dues dones madures aspiren a que el
protagonista Kikuji es casi amb la jove que apadrinen: per una banda, la
senyora Ota, antic amant tant de Kikuji com del seu pare, i que recolza a la
senyoreta Ota; de l’altra, l’alcavota Chikako, que pretén casar-lo amb la jove
Inamura.
En la lluita
poden utilitzar-se les pitjors arts. La senyora Ota acaba suïcidant-se, però
segons l’alcavota Chikako ho ha fet com a manera d’agitar emocionalment a
Kikuji per a que es casi amb la filla Ota. Totes les relacions de l’obra
exhibeixen un tipus d’amor lligat a allò tanàtic –en això Kawabata s’apropa a
Mishima. En la cultura tradicional japonesa mostrada pels seus literats
principals la passió i l’auto-aniquilació són sempre molt properes.
Amb tot, l’argument
és mínim; l’objectiu de Kawabata no consisteix en teixir una trama forta
farcida d’accions sinó en evocar estats d’ànim entre la lassitud, la serenitat
i la malenconia, en qualsevol cas emocions contingudes, ja que els personatges
actuen amb tota cortesia formal, malgrat que les veritables intencions puguin
estar carregades de verí.
Kawabata descriu
a bastament l’espai i els sentiments dels personatges, mantenint-se sempre en
l’àmbit d’allò material i psicològic, malgrat que, al final, la manera de
narrar-ho sigui tan diferent al realisme o a la novel·la psicològica de la
tradició occidental, que potser serien els tipus equiparables.
L’estil de
l’escriptor japonès resulta extraordinàriament delicat, incrementat per un
ritme morós, molt atent als detalls, als moviments de la natura, a les diverses
floracions o fructificacions, als insectes de cada temporada, una observació
dels processos naturals, impregnada de simbolisme, també plenament inserida en
l’estètica japonesa, dels gravadors d’Ukiyo-e a Genji Monogatari. L’estil s’adapta molt bé a una trama que té el
refinadíssim cerimonial del té com ambient en el que situar els personatges. El
ritualisme, l’auto-control dels personatges o la sofisticació cultural tant de
la cultura tradicional japonesa com del propi Kawabata es corresponen del tot
amb l’escenari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario